Membre de mèrit de CAMFiC.
Des d'aquest mes de juny, el Dr. Julian Tudor Hart és membre de mèrit de la Societat, en reconeixement a tota una trajectòria vital d'exercici de la medicina de família, i a la lluita que ha dut a terme perquè la tasca d'un metge de poble com ha estat ell pugui ser un referent per a un sistema de salut d'excel·lència, com sens dubte ha estat el NHS (National Health Service) britànic.

En el seu viatge a Barcelona va aprofitar per recórrer la costa Brava en el seu propi cotxe, pronunciar una conferencia de 45 minuts davant la reunió de directius d'EAP catalans i va dedicar més d'una hora a xerrar amb el que va ser col·lega del seu pare als quiròfans del front durant la Guerra Civil espanyola, el doctor Moisès Broggi. Tudor Hart ha complert ja els 85 anys i va sobrat d'energia, encara que com reconeix, prengui desenes de píndoles cada dia. És gal·lès i ja l'any 1971 va publicar al Lancet l'article sobre la Llei de Cures Inverses, que encara conserva el seu vigor científic i de referent. El seu municipi ha estat durant dècades Glyncorrwg, un nucli de 2000 habitants de la conca minera on a primers dels anys 40 la salut dels treballadors estava amenaçada per molts factors però on el valor que presidia les relacions era la solidaritat. 40 anys després, en la dècada dels 80 –diu Tudor Hart- els joves del poble eren una generació perduda, amb problemes de salut mental, violència i agressions, sense futur ni possibilitat d'obtenir una feina. Diu Tudor: la salut d'una població no es pot entendre sense la salut mental, tots els metges de família sabem que sense aquesta visió integral dels nostres pacients/veïns no tenim res a fer.

Em vaig graduar el 1952 –explica el metge gal·lès-, i gairebé tota la meva experiència l'he obtingut de la medicina de família. I durant tots aquests anys crec que cap govern, ni cap ministre de Salut no va entendre realment el potencial de la medicina de família en un sistema de sanitat pública avançada. El metge general, diu ell, és l'únic capaç de prendre decisions que mai una màquina podrà prendre, i posa el seu cas personal com a exemple: si prenc 11 medicacions cada dia i tinc 5 malalties principals, confiaré en el meu metge de capçalera per prendre decisions sobre tot plegat, per eliminar medicines que no necessito, i, fins i tot, sobre quina vull que sigui la malaltia que em mati, per què no....

El naixement del NHS va ser presidit per una idea de la solidaritat, pel principi de qui menys recursos té és qui més ha de rebre del sistema públic, i sota els auspicis d'un dels homes que més admira Julian Tudor Hart, el que fou ministre laborista Aneurin Bevan. Però, en front d'això, la idea de la salut com la cura del cos humà, equiparat amb un automòbil que hem de portar al taller és una aberració, diu Tudor. I com a conseqüència, una de les batalles que s'està lliurant dins del món sanitari i social té a veure amb la definició de malaltia, en la zona de grisos on es situen moltes patologies a partir del moment en que les definim com a tals. Per això, en les seves conferències, el doctor Tudor mostra una diapositiva sobre l'estat de pre-malaltia que alguns sectors del món sanitari voldrien implantar en la població, que suposadament podria estar patint una pre-diabetis, pre-hipertensió, o, com diu ell amb humor negre: pre-psicosi. 

Tal com explica Tudor Hart, el següent pas en l'avenç dels qui veuen la salut com una font d'ingressos comercials és situar el sistema sanitari com un mercat. Ja que el principi capitalista diu que els mercats s'han d'expandir i els beneficis augmentar, caldrà augmentar igualment el nombre de persones malaltes, explica Hart, de manera que per a la indústria del medicament tots som pre-malalts. D'aquesta manera, i segons el context descrit, l'única manera en què el metge de família pot tenir una actitud autònoma i fer el seu paper és començant per una bona preparació, no només de tipus clínic, sinó també prenent en consideració els factors socials i econòmics del seu entorn, i estudiant-los. I aquí apareix en el discurs de Tudor Hart la comunitat. Fins i tot diu que si ets lleial als teus pacients, ells ho seran amb tu, i si el sistema públic està en perill la societat hi respondrà, encara que reconeix que l'any 1948 quan es va crear el NHS, molts professionals s'hi van oposar.

Julian Tudor Hart i la seva dona Mary han passat més de 30 anys estudiant l'estat de salut dels seus pacients, de forma que el que primer era un recel cap a l'epidemiologia, ja que jo el que volia era ser metge, va esdevenir un aspecte clau en la meva feina, i va donar molts i molt bons resultats, ja que vam ser capaços de seguir a tota una població durant generacions, prenent dades cada dia. És més, cal dir que la recerca ha de ser clau, sobretot si es fa des de la comunitat, i reconeixent que és molt poc el que encara sabem sobre les malalties –diu Tudor-, perquè podem curar però no sabem què és el que origina les principals patologies.

Tot plegat fa que tanqui la seva argumentació amb una defensa del dubte organitzat, recolzat en l'evidència que ofereix la pràctica mèdica, però pendents d'un retorn al que la ciència va fer en els millors anys del segle XX, assegurant que aquesta s'apropa a la gent i no pas que s'allunya de la societat. Malgrat tot, i encara que a les seves conferències anuncia que coses molt nefastes estan per venir, el Dr. Tudor Hart és optimista, i els seus ulls vius així ho expressen cada cop que interpel·la els auditoris amb ells.

El metge de família sempre sabrà prendre decisions que el sistema hiper-especialitzat és incapaç de prendre.