La CAMFiC col·labora amb el projecte Essencial de l’AQuAS elaborant recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor. Enguany l’AQuAS organitza conjuntament amb la Universitat d’Oxford el Congrés Preventing Overdiagnosis, i la CAMFiC és associate partner del Congrés.
Com a màxim responsable de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), soci de CAMFiC i coneixedor a fons de l’atenció primària, voldríem repassar algunes qüestions que són sobre la taula ara mateix i que marquen l’evolució i futur del sistema sanitari català.
Quina valoració cal fer del context de l’AP catalana a dia d’avui?
Després de molts anys a CAMFiC i semFYC, haver desenvolupat responsabilitats en l’àmbit de les relacions internacionals del Departament de Salut del govern català i impulsat projectes de reformes sanitàries a diferents països, he pogut constatar que l’Atenció Primària (AP) a Catalunya compta amb molts punts forts. En destacaria en primer lloc el nivell d’accessibilitat, continuïtat i longitudinalitat de l’AP catalana que és sens dubte un dels millors del món. També és molt remarcable el treball en equips multidisciplinars i l’alt nivell de formació que tenen els professionals –tant el personal facultatiu com el d’infermeria-. La creació i disponibilitat d’espais específics per a la formació continuada, dins la jornada laboral dels professionals, és un fet únic i que ha permès un elevat intercanvi de coneixement entre els equips d’AP. La recerca –un camp en el què encara podem avançar molt més- mostra publicacions amb un alt impacte. Finalment, crec que uns dels facilitadors de la bona pràctica en AP a Catalunya és disposar d’eines d’informació compartides entre diferents professionals dels equips i que situen el nostre àmbit de primària en un dels models amb menys variabilitat en la pràctica arreu del món.
Quin paper tenen els diferents agents del sistema de salut per aconseguir que l’Essencial sigui una eina clau per millorar la qualitat assistencial?
Bé, tot i que el projecte està liderat per l’AQuAS, sense la col·laboració de societats científiques, organitzacions professionals i de pacients, Essencial no podria esdevenir una eina de referència i assolir els objectius previstos pel que fa a la millora de la qualitat i la seguretat en les intervencions sanitàries. Aquests grups participen en la identificació de pràctiques clíniques de poc valor, en l’elaboració de les recomanacions, i en la difusió, acceptació i adopció de les recomanacions. També cal destacar com ara mateix 116 equips d’atenció primària estan treballant en un estudi pilot per analitzar la implementació de les recomanacions al territori. Així mateix, voldria aprofitar l’ocasió per agrair a la CAMFiC el seu paper tan actiu i la voluntat que ha tingut per col·laborar amb Essencial des del mateix moment en què el projecte va néixer l’any 2013.
Altres iniciatives estratègiques, com per exemple la Central de Resultats, poden tenir també un efecte positiu en aquesta línia de treball?
Sí, en efecte. La Central de Resultats mesura, avalua i difon indicadors i resultats assistencials sobre equips d’AP i d’altres centres sanitaris proporcionant informació i generant coneixement rellevant per millorar la pràctica clínica. Així mateix, aquest coneixement també permet el benchmarking i la identificació, tant de les millors pràctiques, com també de les pràctiques clíniques poc valor com en el cas que ens ocupa.
I què s’espera dels avenços que les TIC estan provocant en incrementar la capacitat de gestió i anàlisi de grans cabals de dades?
Aquesta gran capacitat de gestió i anàlisi de dades, unida al fet que les dades puguin ser accessibles als investigadors, obre les portes a fer més i millor recerca, amb una major precisió, en menor temps i amb un costos molt inferiors als actuals. Sens dubte que durant els propers anys veurem un important salt qualitatiu en la millora de l’atenció sanitària com també de la salut de la població, i això en bona part gràcies a les troballes que la recerca -en les seves diverses formes- ens proporcionarà. De fet, en relació amb el big data, l’AQuAS va organitzar recentment una jornada participativa pública que ha permès recollir les aportacions i les idees plantejades per tots els agents del sector salut –tant de professionals, polítics, com de la ciutadania- i que conformen un conjunt d’elements que contribuiran a dissenyar i desenvolupar el futur programa públic d'analítica de dades en recerca i innovació en salut a Catalunya
Aquest setembre, el Congrés internacional Preventing Overdiagnosis, que se celebra a Barcelona, pot obrir moltes expectatives rellavants, en quin sentit?
El Preventing Overdiagnosis és una cita molt rellevant i una oportunitat única -i que a més la tindrem aquí a casa- per saber més i reflexionar sobre una temàtica emergent que cada cop ens preocupa més com és el tema del sobrediagnòstic. Durant els dies 20-22 de setembre podrem conèixer de primera mà quines causes influeixen en el seu increment i quines són les seves conseqüències, tant a nivell de la salut de les persones com en el cost que representa per als serveis sanitaris.
Tot i això aquests no seran els únics aspectes abordats. Parlarem dels límits entre els quals es mouen les definicions de les malalties i el fet que aquests límits -portats més a dalt o més avall- poden determinar si una persona es considera si està malalta o no. També cal fer esment s’analitzarà quina influència poden tenir les decisions polítiques, socials i el context cultural sobre sobrediagnòstic.
Podríem dir que el congrés de Preventing Overdiagnosis i altres iniciatives poden augmentar la consciència sobre no danyar, i no malbaratar recursos...
Aquest és un dels objectius del congrés -i també del projecte Essencial-. El sobrediagnòstic, el sobretractament o la utilització rutinària d’intervencions que l’evidència científica ha demostrat que no aporten cap valor són conceptes i realitats molt inter-relacionades. En aquest sentit, ser més conscients i discernir amb major claredat quan determinats diagnòstics o tractaments poden no generar cap efecte positiu -o fins i tot més mal que bé- i reduir les intervencions que no són realment necessàries serà quelcom beneficiós per als pacients i, per extensió, per a la societat. Tampoc no hem d’oblidar com la provisió de pràctiques clíniques efectives contribueix a maximitzar els recursos destinats a l’atenció sanitària i a garantir la sostenibilitat i excel·lència d’aquest bé tan preuat que és el nostre sistema de salut públic i universal.
I per què serveix avaluar la pràctica clínica i la qualitat de l’atenció dels serveis sanitaris?
Etimològicament avaluar significa establir la vàlua o el valor de quelcom. No es tracta doncs d’un simple exercici de generar indicadors i estadístiques. El veritable valor de l’avaluació rau en la capacitat d’anàlisi per generar un nou coneixement que ens condueixi cap a l’acció, bé per reforçar aquelles estratègies que funcionen com per corregir aquelles que no funcionen tant.
Mitjançant l’avaluació ens podem aproximar amb més certesa al funcionament i els resultats del nostre sistema. D’aquesta manera podem millorar la atenció sanitària, reduir la variabilitat de la pràctica clínica, planificar i gestionar amb més cura els recursos, retre comptes amb més precisió, o establir prioritats en recerca entre d’altres aspectes. En definitiva, gràcies a l’avaluació els gestors, els professionals, els investigadors i la ciutadania poden obtenir més i millor informació per poder copsar una instantània més real de la nostra situació i el context i així poder prendre decisions més informades.
Quins serien els principals atributs d’un sistema sanitari que es transforma i assumeix la innovació, tal com aspiren molts experts?
Les nostres societats i el nostre entorn està en un constant procés de transformació. Per aquesta raó, els sistemes de salut han d'adaptar-se als canvis i les noves demandes. Això requereix molta flexibilitat i l'acceptació d'una cultura de la innovació, la creativitat i el canvi que permeti la millora contínua. La recerca i la innovació són dues palanques per promoure aquesta adaptació a les noves circumstàncies. Per exemple, en els darrers anys, s'ha creat l'Observatori d'Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya i recentment el Govern ha aprovat el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut que ha de ser un instrument clau per a la planificació. A més, no cal oblidar l'esforç que estan fent moltes organitzacions i grups de professionals per facilitar i incentivar la innovació en els seus àmbits. Recordem també que innovar no és tan sols implementar noves tecnologies o fer grans inversions. La innovació va més enllà i pot requerir canvis organitzatius o de processos.
En definitiva, la innovació i la recerca han de ser eines al servei de la millora, la qualitat i l'eficiència, en un context on cal promoure una visió de l'atenció centrada en el pacient i s'ha d'ajustar l'oferta a les necessitats de la població -tot mantenint la sostenibilitat del sistema i un ús racional dels recursos-.
Més informació: http://www.preventingoverdiagnosis.net/