CAMFiC
La Dra. Montserrat Romaguera, metgessa de família al CAP Can Oriac de Sabadell, metge de l’esport, coordinadora del Grup de Treball d’Exercici Físic de la CAMFiC i membre del Grup de Recerca d'Estils de Vida de l'IDIAP Jordi Gol, comparteix ex aequo la segona edició del Premi Josep Maria Plans per a treballs ens l’àmbit de l’atenció primària que convoca el COMB per l'article publicat a la revista Plus One "Screening Physical Activity in Family Practice: Validity of the Spanish Version of a Brief Physical Activity Questionnaire".
L'entrega del guardó es va fer el dia 20 de desembre a la seu del Vallès Occidental del COMB.
És un reconeixement a la constància d'una trajectòria en la que porto més de 20 anys i en la que hem fet aliances molt profitoses amb professionals de la medicina de familia, de l'esport, d'infermeria, de fisioteràpia i de les ciències de l'educació física i l'esport. Destacar especialmente el suport metodològic, tècnic i humà que ens ha ofert l’IDIAP Jordi Gol i que ens permet fer investigació d'alt nivel, cosa que ha estat reconeguda amb un premi com aquest .
El sedentarisme és el factor de risc cardiovascular més prevalent en la nostra societat. A l'atenció primària, on el temps és or, necessitem eines adequades i breus que ens permetin identificar aquests individus per fer intervencions. Per tant, altres test més llargs no són viables i fins ara no teniem encara cap instrument vàlid i traduit al català / castèllà per aplicar en consulta.
Ara, incorporant aquest breu test en la història clínica es facilitarà el registre i la intervenció dels professionals, que també estaran millorant la seva formació en prescripció d'estils de vida saludables.
Els temps estan canviant, i ara el missatge de l'estratègia global de l'OMS 2004 per l'abordatge amb alimentació salubable i activitat física de les malalties no transmissibles, adaptada a Espanya per l'estratègia NOS i a Catalunya pel PAFES, està començant a sensibilitzar a la comunitat sanitària amb la intenció de fer arribar el missatge a la población.
Un dels grans valor de la recerca en primària és la seva aplicabilitat a les consultes. Això ens permet ser molt directes i buscar un benefici immediat sobre els pacients. A més, a la primària podem fer recerca en condicions que als hospitals, per exemple, no es donen. Investiguem sobre persones sanes, a les que seguim al llard del seu cicle vital, coneixent el seu entorn familiar i
comunitari. Elements, tots ells, determinants en la recerca en prevenció i promoció.
Estem millor que fa uns anys, però crec que encara tenim molt camí per fer. Com en altres àmbits, la crisi econòmica ens ha afectat i ho hem patit. El principal problema que tenim els que volem fer recerca a l’AP és el temps. La gran majoria, per no dir tots, fem assistència, i només fóra del nostre horari ens dediquem a fer recerca. Això implica fer-ho en condicions poc favorables.
Crec que fa falta implicació per part de tots els agents implicats. Es necessari que als professional que ja treballen a la primària i a les noves generacions que s’incorporaran se’ls faciliti l’accés a la recerca. I això segurament passa per millorar alliberaments, fer més inversions, destinar més recursos a beques i doctorats,...En definitiva, creure i apostar per la recerca al primer nivell assistencial des de les institucions i organitzacions politico-sanitàries.
