Entrevistem a l’Ernest Vinyoles, metge de família al CAP La Mina des del 1990, i membre del grup HTA i del Comitè Editorial del Butlletí de la CAMFiC; Societat amb la que està vinculat des de l’any 1989. L’Ernest és també Professor Associat al Departament de Medicina de la UB (Campus Clínic) des de 2009.

1.- Aquest és un article i treball molt important que s’ha publicat a una revista de gran impacte com és NEJM: Altres cops hi has publicat recerques?

No, és la primera vegada que publiquem al The New England Jorunal of Medicina. La resta de recerca bàsicament la tenim publicada al Journal of Hypertension o al Hypertension, o a d’altres revistes internacionals dedicades a la hipertensió.

2.- L’HTA és un dels factors més rellevants de tota la morbiditat que abordeu a l’AP?

Sí, és rellevant tant per la seva prevalença a la població com per l’important impacte de millora que pot tenir el seu abordatge, control i tractament adequats sobre pronòstic dels hipertensos.

3.- Per què és tan important el treball que heu publicat?

Perquè relaciona significativament en un nombre molt elevat de pacients les diferents pressions arterials (a la consulta, i les ambulatòries diürna, nocturna i de 24 h) amb la mortalitat. Veiem que la pressió ambulatòria té una major associació amb la mortalitat que la pressió arterial clínica. D’altra banda, destaca que l’hipertens amb major risc de mortalitat és l’hipertens emmascarat (que característicament presenta normotensió a la consulta i mal control de la seva pressió ambulatòria). D’altra banda, demostra que la hipertensió de bata blanca no és una situació benigna, sinó que també té associació amb la mortalitat.

4.- És una de les cohorts més grans que s’ha estudiat i seguit?

Sí, es van incloure pacients del registre de MAPA CARDIORISC, segurament el més gran del món (actualment compta amb 212.000 MAPAs) , que gestiona la Societat Espanyola d’HTA (SEH-LELHA) i es va vincular aquesta base de dades amb la que té l’Instituto Nacional de Estadística de mortalitat.

5.- Les persones de l’equip, culturalment us vau entendre? Enfocs molt diferents?

Sí, fa molts anys que treballem junts en recerca en pressió ambulatòria, com a Grup de Treball. La pluridisciplinarietat és un avantatge. La HTA és una patologia atesa bàsicament per metges de família. En aquest cas col•laborem amb internistes, nefròlegs, epidemiòlegs i estadístics per aconseguir una recerca d’alta qualitat.

6.- Abogueu perquè la MAPA sigui universal, molt més usada…és factible?

La MAPA ha de ser cada cop més universal. El nostre estudi ho avala. Serveix per perfilar millor el risc de cada hipertens i per decidir i personalitzar els tractaments. Les Guies ja recomanen la MAPA per diagnosticar hipertensió. De moment, encara no és factible fer MAPAs a tots els hipertensos per un problema logístic i organitzatiu. No tots els CAPs disposen de MAPA, o de temps i personal. De totes maneres, pensem que és una exploració bàsica i que l’objectiu ha de ser anar-la implementant. L’automesura domiciliària pot ajudar a seleccionar els pacients que precisaran també de MAPA.

7.- La PA emmascarada seria la més perillosa?

És perillosa perquè és emmascarada, amagada, infradiagnosticada. Els pacients passen anys sense ser detectats i la hipertensió emmascarada pot debutar amb una lesió orgànica subclínica o fins i tot amb un inesperat esdeveniment cardiovascular. Costa de detectar perquè el pacient és normotens a la consulta i no el tenim identificat com a hipertens. Cal sospitar-la i indicar precoçment una MAPA per descartar-la.

8.- Per recordar-ho, com s’explica el mecanisme que lliga HTA elevada i mortalitat cardiovascular?

La HTA és un factor de risc lligat a esdeveniments cardiovasculars, en especial, la malaltia cerebrovascular, responsable juntament amb d’altres factors de risc de l’arteriosclerosi en tots els territoris (coronari, cerebral, renal, perifèric, etc.). Això es coneix des de fa dècades.

9.- És el millor predictor de possible mortalitat el tenir una HTA elevada?

És un dels factors de risc que major impacte té en la mortalitat. El control tensional és fonamental. La tendència mundial dels últims 40 anys ha estat a una millora progressiva del control tensional en els països rics (occidentals i asiàtics), però no als països de menys ingressos, que en alguns casos presenten xifres actuals de pitjor control que fa uns anys.

10.- I quan deixa d’afectar/incidir en risc de mort si assolim un bon control?

Depèn del temps que ha passat el pacient sense control de la seva pressió arterial. Si ha passat molts anys descontrolat (per ex, un hipertens emmascarat), quan controlem la seva pressió arterial el risc mai serà equiparable al d’un normotens, però es reduirà significativament. No només és important controlar la pressió arterial, sinó també fer-ho precoçment (en qüestió de setmanes). La demora excessiva en el control s’associa també a mortalitat, a esdeveniments i a demència a llarg termini.

11.- Quin % de pacients diagnosticats els tenim amb bon control a l’AP catalana?

No arriba al 40% el bon control d’hipertensos a la consulta. De totes, formes aquest baix percentatge segurament milloraria si la majoria d’hipertensos tinguessin una avaluació de la seva pressió ambulatòria. Perquè aproximadament una tercera part de mal controlats a la consulta tenen un bon control per MAPA.

12.- Hi ha trets geogràfics en aquest factor de la PA…més prevalença al nord o al sud per exemple? Els infants i joves d’avui serán els hipertensos de demà?

Depèn dels estils de vida. Si els infants d’avui fossin els obesos sedentaris del futur, llavors anem malament perquè també serien els hipertensos, diabètics o dislipèmics del futur. El foment d’uns bons estils de vida no depèn només dels metges, és una qüestió de salut pública, salut psicosocial, laboral i política. La incidència d’hipertensió es podria reduir en part.

13.- El sedentarisme superarà a d’altres factors de risc com el tabaquisme?

El 44% de la població de més de 15 anys diu a les enquestes que no fa exercici i que ocupa el seu temps lliure de manera sedentària. Per tant, el sedentarisme ja ha superat el tabaquisme. A més el sedentarisme augmenta amb l’edat.

14.- Per acabar, el proper 17 de maig , és el dia de l’HTA… Quin seria el teu missatge com a sanitari i investigador?

Recordar que cal seguir cribant la hipertensió en aquells pacients que vénen per altres motius a visitar-se. Recordar que no solament cal avaluar la pressió arterial a la consulta, sinó que és imprescindible fer-ho també fora de la consulta en els hipertensos o en els normotensos sospitosos de presentar una HTA emmascarada (automesures o, millor, MAPA). Recordar que aconseguir controlar la pressió arterial d’un hipertens de manera precoç és la millor manera de millorar el seu pronòstic a llarg termini (no som prou conscients de l’elevat valor d’aquest fet). És recomanable formar-se regularment en les novetats que van apareixent en el camp de la HTA. Recomanaria, en aquest sentit, estar molt pendents de les properes Guies Europees d’HTA que es divulgaran i publicaran aquest juny 2018 a Barcelona, durant el Congrés Europeu d’HTA. Incorporaran totes les novetats publicades fins a la data.