Victor Amat és llicenciat en Psicologia per la Universitat Ramon Llull, especialitzat en teràpia estratègia i persuasió. Director de Cetrebeu (Centro de Terapia Breve de Barcelona) i del Màster i Postgrau en Teràpia Breu i Estratègica de la Universitat de Girona. També és President de l’Asociación Española de Terapia Breve.

Va ser campió d’Europa de Kick Boxing, esport al que va entrar, diu, perquè vivia en un barri perifèric i tenia por, de nen, a que el perseguissin pel carrer.  

En Victor Amat farà la conferència inaugural del 27è Congrés que la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària farà a la Fira de Barcelona els propers 14, 15 i 16 de novembre.

1.-  Ens pot avançar una mica de què parlarà als metges i metgesses del Congrés i per què?

La conferència es diu “Be positive and die” i la meva idea és poder explicar que només amb el pensament positiu i un bona actitud no s’aconsegueixen gaires coses. Cal moure’s, cal treballar i cal saber enfrontar-se a un món, on res és fàcil.  

2.- Creu que se l’escoltaran de forma diferent a com ho pot fer qualsevol altre col·lectiu?

Segurament, les persones que treballen com a professionals de la salut de familiar i comunitària són persones sensibles, intel·ligents i creatives que s'enfronten a la incertesa dia darrera dia, cuidant de nosaltres. De vegades, massa al meu entendre, i això els porta a l'estrès!

3.- Vostè parla de la por funcional. De fet, ha comentat en alguna ocasió que la por i el pànic no són les causes, sinó les solucions al problema. Portat al terreny del Congrés, com creu que haurien de gestionar metges i metgesses la por que potser, en algun moment, poden sentir davant un error mèdic?

La incertesa, el dubte i la por acompanyen, també, a un bon professional de la medicina. La qüestió és quanta d'aquesta incertesa i por els fa ser eficients, i en quin moment els bloqueja. La vida avança millor quan tenim certa tensió, però es complica molt quan ens sentim aclaparats. És llavors quan hem d'aprendre a pensar i enfrontar de forma diferent les situacions.

4.- “Positivo no siempre es mejor”. Això ho ha dit en algunes de les seves conferències, entenc que defensant que tenim dret a sentir-nos negatius.  Precisament el col·lectiu mèdic ara està en un moment de gran pressió assistencial i certa crisi. Crec que se’ls trobarà una mica negatius. Què els dirà?

Els diré que tenen més raó que uns sants. Jo també, si fos ells i elles, estaria fatal. Pobres d'ells i elles que vinguin a la meva conferència amb ganes de passar-ho bé i pensar en positiu.

Si venen de bon humor, penso fer-los fora de la sala de conferències i els enviaré a reflexionar. Desitjo que vinguin desposseïts de tota actitud positiva i que presentin un grau màxim d'escepticisme davant les meves propostes, és clar.

5.- Vostè ha estat pioner en la teràpia breu, i de fet dirigeix un centre que es dedica a això a Barcelona. Ens pot explicar en què consisteix i en què es diferencia d’altres escoles psicoterapèutiques?

Bé, la teràpia breu és una escola terapèutica i necessitaria moltes pàgines per poder-la explicar. Si hagués de ser breu, diria en poques paraules que és una teràpia basada en les lògiques disfuncionals. És a dir, vam estudiar les maneres en què les persones s'enfronten a les seves dificultats i intentem descobrir quina és la lògica que hi ha darrere de les coses que fan.

Pensem que per poder canviar coses de la teva vida, has de poder modificar la lògica amb la qual l’enfrontes. En realitat és un tipus de teràpia on pacient i terapeuta col·laboren per trobar nous camins, de vegades dolorosos, de vegades molt divertits, per resoldre les coses que els preocupen.