23 de març de 2021

Entrevista a Marcos Sánchez, nou vocal resident de la Vocalia de Residents de la CAMFiC

Image title

Com a nou vocal de residents quins son els principals objectius que et marques per a la Vocalia?

Assumeixo el càrrec, juntament amb els altres companys de la vocalia, enmig d'una crisi que ens ha afectat a tots els nivells. El primer, en el formatiu. Trastocats els itineraris de les rotacions i la manera d'assistir als pacients, és fàcil plantejar-se si sortirem ben formats de la nostra residència.

I aquí està el meu principal objectiu, fer arribar als residents de família de Catalunya una formació complementària que ja existeix, sigui aquesta en línia o presencial quan es pugui.

A més, com a objectiu més humà, el fer arribar la idea que com a residents no estem sols. Som les ments més joves de la nostra especialitat, que és a més l'eix central del sistema sanitari.

Què esperes que pugui oferir-vos la CAMFiC al metges residents en medicina familiar i comunitària?

La CAMFiC és la major societat científica catalana de metges d'atenció primària. Com a tal tenen un llarg recorregut en formació i aprenentatge, que ens agradaria donar a conèixer entre els nostres residents. Tenim les eines i tenim la il•lusió, ara falta plasmar-ho en activitats i projectes i que aquests siguin ben acollits.

Estàs ja treballant en la propera Jornada de Resident de la CAMFiC?. Ens pots dir quins seran els temes principals que tractareu? Per què? I on i com es celebrarà?

Aquesta edició anual tindrà un format lògicament en línia. Seran el 15 d'abril al matí, i comptarem amb activitats que versaran sobre aquests quatre temes: l'aplicació pràctica de la llei de l'eutanàsia, els futurs laborals actuals per al resident, electrografia d’arrítmies i dermatoscòpia bàsica. Interessant eh? Bo i aprofito per a cridar als residents al fet que utilitzin un dels seus dies de formació i es vagin inscrivint!  http://w.camfic.cat/jornadaresidents

Finalment, com heu viscut els residents una crisi sanitària com la que patim?

Amb incertesa. Al principi a molts ens van recol•locar els nostres llocs de treball, en alguns llocs faltant material de protecció i en uns altres treballant hores no remunerades. S'han perdut o escurçat rotacions per serveis d'altres especialitats, i moltes guàrdies hospitalàries i de CAP s'han centrat “en el pacient respiratori”.

Alguns periodistes ho van cridar “tota una oportunitat”. No crec que recordem aquesta època amb afecte, però és el que ens ha tocat viure i per descomptat millor si ho fem sentint-nos part il•lusionada del nostre col•lectiu.

Un abrazo, vuestros vocales de territorio,

Marcos, Cristina, Marc, Marta.

Cercador

Cercar