CAMFiC
L’Estudi Análisis de la salud de la población sin hogar de un distrito desfavorecido de Barcelona. Estudio ESSELLA¹ liderat pel Dr. Dani Roca, metge de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) analitza l’estat de salut de la població sense llar, diferenciant entre els usuaris d’un CAS (Centre Atenció i Seguiment) i un Sociosanitari.
Pel metge de la CAMFiC “la condició de sense llar suposa una menor esperança de vida i una elevada morbiditat en comparació amb la població general. El deteriorament de la salut és multidimensional i inclou diferents aspectes com les malalties cròniques (cardiovasculars, respiratòries, diabetis), malalties infeccioses (VIH, hepatitis víriques, tuberculosi), malalties mentals i addiccions i lesions no intencionals producte de malaltia traumàtica“.
Aquest context ha estat el que ha motivat un estudi que ha volgut fer una fotografia dels sense llar del nostre àmbit.
Resultats
La mitjana d'edat va ser de 51,6 anys, un 87% és de sexe masculí, prop de la meitat d'origen espanyol i feia una mitjana de 12 anys que estava en situació de sensellarisme. Un 71% de les persones van afirmar haver estat víctimes d’agressió, un 15% havien patit agressió sexual, de fet un 47% de les dones declaren haver patit agressions sexuals.
Les persones ateses al CAS eren més joves (44,4 anys) i portaven menys temps en condició de sense llar (6,8 anys) respecte dels que son atesos al Sociosanitari. La meitat havien dormit al carrer ininterrompudament l'últim any i la meitat van tenir problemes amb la justícia.
En concret, els sense llar atesos al CAS son 85% homes i tenen una mitja de 44 anys, un 51% han tingut problemes amb la justícia, un 84% han estat víctimes de l’agressió, porten una mitja de 8.6 anys al carrer i un 49.5% han dormit al carrer en darrer any de forma interrompuda.
Respecte a la salut, un 83.9% presenta policonsum, un 24.7% té VIH, un 57% té hepatitis C, i un 79.6% presenta trastorns mentals.
Alhora, els usuaris del sociosanitari, son un 91% homes, amb una edat mitjana de 64 anys. Un 19% te problemes amb la justícia, un 49% ha estat víctima d’algun tipus d’agressió, porten una mitja de 21 anys al carrer, i un 9.4% % han dormit al carrer en el darrer any de forma interrompuda.
Respecte a la salut, un 56.6% ha presentat un trastorn per ús d’alcohol (dependència alcohòlica) i de fet, un 30.2% malaltia per alcohol, un 49.1% presenta diferents malalties broncopulmonars, un 50.9% diferents problemes cardiovasculars i un 20.8% distintes patologies oncològiques.
Prevalença de malalties
En la població sense llar hi ha una major prevalença de malalties envers la ciutadania general. Així, l’estudi també mostra com el 19.2% pateix EPOC (davant el 4.5% població general), un 20.5% malalties del fetge versus el 1.2% en població general, un 17.8% pateix VIH (un 0.4% població general), un 43.2% hepatitis C (davant un 1% població general), un 55.5% ansietat versus 14.6% en població general, un 43.8% depressió (12.7% població general) i en canvi els sense llar presenten menys sobrepès (21.7%) que la població general (42%) i menys obesitat (8.4%) davant 13.6% de la població general.
El Dr. Dani Roca, de la CAMFiC explica que respecte als problemes de salut en la pell “les patologies de la pell en la gent sense llar es "comporten" com en el cas de les patologies cròniques, no hi ha més incidència a priori però es controlen molt pitjor. De fet, les patologies de la pell més rellevants són les traumàtiques (nafres, ferides...) i les infeccioses, i els peus són la zona més afectada” i conclou “la millor cura en aquests casos és la higiene i disposar d'un sostre on resguardar-se”.
Finalment, pel Dr. Dani Roca, “els resultats mostren que els determinants socials tenen un paper fonamental a l'estat de salut de la població. L'exclusió social, els exponents màxims de la qual són el sensellarisme i la pernoctació al carrer, s'associa a un pitjor estat de salut i a una mortalitat prematura. Els resultats d'aquest estudi són coherents amb aquesta premissa i els participants presenten un estat de salut deficient respecte a infeccions transmissibles, salut mental incloent-hi el trastorn per ús de substàncies addictives, accidentabilitat i exposició a agressions, i en general uns indicadors desfavorables de qualitat de vida relacionats amb la salut”.
El sensellarisme
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) reconeix en un informe recent que hi ha al voltant de 1.9 milions de persones sense llar als seus 35 països membres i que es tracta d'un problema infraregistrat.
A la Unió Europea s'estima que 3 milions de persones no tenen un lloc on viure i que una nit qualsevol dormen al carrer almenys 700.000 persones. A Espanya es calcula una xifra de fins a 35.000 persones malgrat la dificultat per disposar de dades fiables. A la ciutat de Barcelona el nombre de persones que dormen al carrer ha augmentat en els darrers anys.