Montserrat Romaguera és la coordinadora del grup d’Activitat Física i Salut de la CAMFiC. Metgessa de família i de l’esport, actualment treballa al CAP Ca n’Oriac de Sabadell.

1.- Per què neix i quant el grup sobre Exercici Físic i Salut de la CAMFiC?

El grup neix el 15 de setembre de l’any 2000, que és el dia que començaven els jocs olímpics de Sydney. Vam buscar un dia simbòlic, tot i que ja portàvem un any pensant en fer el grup. Érem un grup de gent que de forma individual ens interessava el tema de l’activitat física i la salut,  com el Joaquim Muñoz que va ser el primer coordinador del grup, l’Anna Puig que és llicenciada en Activitat Física i Esport, l’Antonio Heras que és infermer, l’Oscar Peña... Persones de diferents àmbits, però que teníem clar que volíem fer el grup. I des del principi vam voler ser un grup interdisciplinari.

I ja des de l’inici vam ser molt ben acollits per la CAMFiC i pels altres grups de treball, però no ha estat fàcil el desenvolupament del nostre grup perquè no tenim cap industria al darrera, ja que no prescrivim medicaments. Estem contents perquè com a grup també estem al Consell Assessor de l’Activitat Física del Departament de Salut.

2.- Quins objectius a curt i/o llarg termini tens com a coordinadora del Grup?

Porto ja cert temps com a coordinadora. El motiu és que quan va morir en Joaquim Muñoz, que va ser el primer coordinador, per unanimitat el grup em va escollir a mi com a coordinadora. Però el grup som tots, i tots participem en les decisions.

Com a objectius de treball bàsicament fer seguiment de l’evidència que hi ha respecte dels beneficis saludables de fer activitat física de forma regular, i també fer molta formació, pedagogia i divulgació. De fet, en unes dades recents que presentaré properament al Congrés de SemFYC s’ha comprovat que només un 12% dels metges/sses registra a les històries clíniques l’activitat física dels seus pacients,  i tenim un 70% de població sedentària. Per tant, tenim molta feina a fer, especialment de conscienciar als companys professionals. Penso que la tasca de formar i donar confiança als professionals d’Atenció Primària sobre la prescripció d’exercici és fonamental.

3.- Teniu força demostrat que fer activitat física, ni que sigui moderada, millora la qualitat de vida i la salut de les persones. Amb tot, tenim una societat enormement sedentària, com tu deies que arriba al 70%. Com creus que des de l’Atenció Primària es pot incentivar el necessari canvi d’estils de vida?

Tenim una oportunitat d’or de fer pedagogia a la gent perquè sabem que un 95% dels ciutadans passaran almenys un cop l’any pel centre d’Atenció Primària. Hem de donar el consell i que la persona l’interioritzi i l’incorpori en el seu dia a dia. Nosaltres som uns professionals que coneixem la comunitat i els seus recursos, les instal·lacions que es poden utilitzar: com centres cívics, casals, etc , i a més tenim un clima privilegiat que permet fer activitat física a l’aire lliure. La nostra tasca sovint no és queda en el simple consell, també acompanyem als pacients a tallers, a sortides,  a caminades....i amb això esperem esperonar-los a que facin alguna activitat. Crec que cal dos línies d’actuació: primer que els companys incorporin el consell d’activitat des de la consulta i després que els pacients ho pugin incorporar en el seu dia a dia.

4.- A  l’oferta formativa del vostre grup, feu cursos sobre com prescriure exercici físic adaptat a les patologies més freqüents a l’Atenció Primària. Creus que cal millorar la formació en aquest sentit dels professionals de l’AP?. Creus que això determina en gran mesura l’èxit del consell?

Sí, i encara es confon molt activitat física amb esport. I l’esport implica competició i, una condició física determinada, etc, mentre que si parlem d’activitat física podem estar parlant de caminar... A l’Atenció Primària parlem d’això: d’activitat física. El que nosaltres volem és implementar el que diu l’OMS sobre salut i activitat física que és que els nens facin com a mínim tots els dies de la setmana una hora i en les persones grans 5 cops trenta minuts d’activitat moderada a la setmana.

Evidentment hem d’adaptar el consell sobre activitat a les patologies que pugui presentar el pacient, de manera que hem de saber com es troba, de quin recursos disposa, quines instal·lacions ofereix la comunitat, i quines son les seves experiències prèvies.

L’individu ha de percebre que el nostre consell d’activitat és una prescripció. De la mateixa manera que quan receptem un medicament expliquem el com i quan prendre-ho i els seus efectes secundaris, quan fem consell d’activitat física també hem d’explicar el perquè, el com, el quan i on fer l’activitat...amb l’objectiu que el pacient ho interioritzi.

5.- Quina ajuda us ofereix la CAMFiC perquè el grup pugui treballar i tirar endavant els seus objectius?

El paper de la CAMFiC ha estat clau. Ens ha donat un reconeixement, ha incorporat la nostra activitat formativa dins la seva cartera de formació. Estem presents a la pàgina web. En definitiva, tenim un reconeixement des de la Societat que ens ha facilitat moltíssim les coses.