Dolors Forés és metgessa de familia, ha estat durant molt anys cap d’estudis de la UD de Costa de Ponenet i s’ha passat més de 16 anys vinculada a la CAMFiC, els darrers 12 com a presidenta. Fa pocs dies, en el decurs del XXVI Congrés de la CAMFiC a l’Ampolla, la Dra. Dolors Forés ha decidit deixar el seu càrrec i no tornar-se a presentar. El nou president de la Societat, ara és el Dr. Antoni Sisó, que des de fa 4 anys ocupava la vicepresidència.

1.- Què se sent deixant de ser la presidenta de la CAMFiC després de 16 anys al capdavant?

Doncs tinc un sentiment magnífic, i un sentiment de feina feta....cosa que em dóna molt d’orgull. He de reconèixer que quan vaig començar la meva vinculació amb la Societat, no podria imaginar que acabaria amb un sopar tant emotiu com el que ahir al vespre vaig rebre (dijous 26 octubre en el decurs del XXVI Congrés de la CAMFiC).

Per tant, només puc que expressar que estic molt contenta del reconeixement rebut per part de gent tant diversa, i que m’han mostrat tanta estimació. Et diria fins i tot, que és una de les millors coses que m’han passat a la vida i no només a nivell professional, també a nivell personal.

Alhora estic molt tranquil•la, per deixar el projecte en bones mans, amb gent jove, diferent a mi, que segur aportarà noves maneres de fer que ajudaran a fer crèixer la CAMFiC. La renovació a la vida, en projectes, és fonamental, i ara ja li toca a la CAMFiC....i em dóna confiança en aquesta creença veure, com he vist, un Congrés ple de gent jove que segur aportaran aquestes noves visions i maneres de fer.

2.- Quines creus que han estat les teves aportació a CAMFiC durant aquest anys de presidència?

Crec que unes de les primeres aportacions ha estat el lideratge femení, tot i que potser no ha estat de forma deliberada. Un lideratge femení en el sentit de fer les coses de forma planera i fácil, buscant l’enteniment i els acords. Segurament es deu a que he pogut viatjar a l’estranger (especialment als paisos nòrdics) i veure com allà les organitzacions i les relacions entre professionals és horitzontal i transversal.

D’altra banda, una segona cosa que vull destacar i que potser no és mèrit meu, és que a les Juntes sempre hi ha hagut molt i molt bon ambient. Tots sabíem que si formàvem part de la Junta i veníem aquí era per que volíem, i per tant, com que no ens obligava ningú, doncs no veníem a enfadar-nos. Hem treballat i treballem en equip i amb bon ambient.

La veritat és que la CAMFiC és una organització horitzontal, una societat científica on els càrrecs són circumstancials, on tots som metges de família, professionals de l’atenció primària, i companys. Això ha permès que jo deleguès tant com he pogut. Perquè sempre he delegat en aquells que he pensat son els més qualificats en cada moment per cada tema puntual.

I no voldria oblidar tampoc, per una banda, l’esforç que hem fet per donar veu a la representació territorial, i d’altra la consolidació dels quasi 50 grups de treball que tenim i que ens ha permès que la CAMFiC estigui en fòrums amb una opinió ben estructurada i científicament avalada.

Una altra cosa que també m’agrada és la relació que hem establert amb l’administració (i he vist diferents equips de govern, amb una relació sempre des de la perspectiva de la professionals i no pas des de la política) i sempre hem estat considerats com interlocutors vàlids. I s’ha fet amb més o menys intensitat, però sempre amb una línea de continuïtat.

D’altra banda, em sento molt orgullosa de les relacions que hem construït amb altres organitzacions professionals i col•legis. I crec que també ha estat interessant la nostra vinculació amb la industria farmacèutica. Crec que hem establert un model de relació favorable, del que hem d’estar orgullosos. Quan tenim la jornada del tot tancada segons el nostre criteri, ells fan l’aportació econòmica, amb cap mena d’intervenció ni en els continguts acadèmics, ni dels tutors, ni dels assistents.

I, per descomptat, la transparència de la gestió ha estat també un tema del que em sento molt orgullosa, nosaltres ens vam començar a auditar quan no era obligatori, i seguim.

Per tant, un balanç molt positiu, on hem intentat ser una Junta accessible, de portes obertes, i alhora una Junta amb una relació de tu a tu amb tots els socis de la CAMFiC.

3.-Com t’imagines la CAMFiC d’aquí a deu anys?.

Voldria que cap d’aquestes coses es perdessin i que totes elles s’incrementessin i es potenciessin.

Voldria que el paper de la CAMFiC estigues totalment consolidat, i fos el referent absolut per l’administració, els professionals i les empreses de l’Atenció Primària. I voldria que a Catalunya les persones que encara no son sòcies de la CAMFIC, s’animessin a fer-se sòcies de la CAMFiC.

I que segueixi sent una societat participada, que assumeixi papers que encara no té prou definits com per exemple: participar en els continguts dels programes de pre i post grau, en la formació continuada i la recertificació dels professional (crec que han de ser les societats científiques qui ho han de fer, i no pas l’Administració ni els col•legis) i en això ens hi hem de posar.

I un altre punt important per mi, és que crec que cal incorporar a la nostra Societat els pacients. Penso en la incorporació d’associacions de pacients, o d’usuaris en els nostres grups de treball. Això suposaria una riquesa pel grup ja que aportaria la visió del pacient i de la seva família.

4.- CAMFIC hauria d’anar assumint un paper més rellevant si l’Atenció Primària acaba tenint un paper central dins el sistema sanitari.

Si l’aposta des de l’Administració és que l’atenció primària passi a tenir un paper central dins el sistema de salut, està clar que la CAMFiC haurà d’assumir un paper més predominant a nivell civil. Hauríem de passar a ser una organització de referència en temes de salut, com ho és l’Adminstració. Els ciutadans haurien de conèixer i donar autoritat als consells de salut que poguéssim donar.

Ara bé, aquesta atenció primària més forta, que volem pel futur, ha de passar per treballar en equip, ha de ser multidisciplinar, comptant amb les infermeres, que juguen un gran paper, amb els assistents socials, els fisioterapeutes, els psicòlegs, els rehabilitadors, etc...