Celebrada la jornada sobre adherència terapèutica en MPOC

El 20 de febrer de 2018 durant la tarda s’ha celebrat a la seu de CAMFiC una sessió d’experts per actualitzar evidència i aportar novetats i debat sobre l’adherència als tractaments de malaltia pulmonar obstructiva crònica en el nostre entorn. Amb un programa molt intens, amb aportacions des de la vessant gestora, clínica, farmacològica i d’altres, s’ha revisat la cronicitat i adherència en MPOC, així com les aguditzacions i com es maneguen aquestes, i s’ha fet èmfasi en l’impacte social i econòmic de l’adherència al tractament en aquest tipus de patologia. El grup de Gestió de CAMFiC, junt amb la Socieetat Catalana de Gestió Sanitària, han estat al capdavant de la jornada celebrada a la nostra seu.

Convé assenyalar que la jornada es va iniciar amb un recordatori a tots els participants sobre l’esforç que suposa el Programa Formatiu per a professionals de l’AP destinat a millorar l’adherència al pla terapèutic, una idea llençada des de CAMFiC, amb el suport de Chiesi i l’assistència tècnica de Viventia, i que ja ha fet dues edicions de la seva formació de formadors. El Programa tot just està en fase inicial, i se n’esperen importants resultats a mig termini; convé destacar que ha creat un vídeo-spot o vídeo-càpsula per a difondre millor la seva proposta entre les professions de l’AP.

 Se sap que en MPOC l’adherència es pot quantificar diferent segons el criteri, ja que si es mira el que es dispensa a les oficines de farmàcia en relació amb el que es prescriu, les xifres resulten prou altes, en canvi, molts estudis parlen d’adherències per sota del 50% quan s’analitza com ho viuen els pacients i fins a quin punt se segueix el pacte terapèutic establert amb els professionals.

En la inauguració de la jornada, va ser notable la presència de Ramon Cunillera, membre de CAMFiC que ha desenvolupat diverses funcions en alts càrrecs del món sanitari, i  que té una visió de conjunt sobre la medicina de família i la feina de l’AP a Catalunya. Va voler destacar que les decisions clíniques ens comprometen i ens posen reptes a diari, però que les podem entrenar i millorar, i de fet, va dir, “estem obligats a repensar-les”, conscient de com de difícil pot resultar aquesta tasca col·lectiva.

Entre les idees que han quedat de tota una tarda de treball, convé recordar que el món sanitari ha de ser conscient que una baixa adherència als tractaments inhalats davant de la MPOC, donen com a resultat més hospitalitzacions (reingressos), més mortalitat, menor qualitat de vida per la persona, i menor productivitat d’aquesta en clau laboral o econòmica.