Entrevista amb la Dra. Anna Manresa, coordinadora del grup ATDOM, metgessa de família que treballa actualment al CAP Nou Tarraco i Francisco Cegrí, infermer, coordinador d’infermeria del grup ATDOM i que actualment treballa al CAP Sant Martí de Barcelona.

1.- Per què neix i quant el grup sobre ATDOM?

Doncs el grup neix ara fa 18 anys, el 1999. El seu fundador va ser el metge de família l’Antonio Aranzana juntament amb Francisco Cegrí, infermer. De fet, tots dos treballaven al CAP Sant Martí de Provençals,  l’ Aranzana coordinava el programa de Atenció Domiciliària del centre i en Cegrí era l’Adjunt a Direcció de l’equip.

Van identificar la necessitat de millorar l’atenció que rebien les persones incloses en el programa Atdom, de crear un registre específic de les activitats realitzades en el domicili en la història clínica de la persona i d’augmentar els coneixements dels professionals en l’abordatge de la persona-família com a nucli d’atenció en el domicili.

A més, trobaven diferències entre equips i territoris tan en la implementació del programa ATDOM com en les activitats desenvolupades.

I aquest coneixement que començaven a generar van voler compartir-lo amb tots els professionals que treballaven en la sanitat catalana i per això es va fer la proposta a la CAMFiC de crear el grup de treball d’ATDOM i va estar acceptada. Es va fer una convocatòria oberta a tots els socis i professionals d’altres disciplines per constituir un grup multidisciplinari amb metges de família, infermeres i professionals de treball social que poguessin representar a tots els actors que intervenien en el domicili i també la representativitat de tot el territori català.

A més de l’Aranzana, han estats coordinadors del grup l’Esther Limón i en l’actualitat l’Anna Manresa, i Francisco Cegrí està com a coordinador d’infermeria tots aquests anys.

Són els valors del grup: Honestedat, Rigor, Proximitat, Professionalitat, Creativitat i Entusiasme.

2.- Quins objectius a curt i/o llarg termini tens com a coordinadora del Grup?

Ser reconeguts com a experts i referents en atenció domiciliària per les institucions sanitàries i socials de Catalunya.

Crear debats d’experts, fer formació continuada, publicar documents, llibres, articles d’investigació i d’actualització en temes assistencials relacionats amb l’ ATDOM.

I tot plegat per fomentar i garantir la qualitat assistencial de les persones incloses en el Programa ATDOM i les seves famílies.

3.- El grup té una important activitat formativa a CAMFiC i també externalitzada. Quins són els principals objectius que us marqueu amb la formació d’ATDOM que oferiu?

Liderar la formació als professionals de l’Atenció Primària a Catalunya (metges, infermeria, treballadors socials i farmacèutics), actualitzada i amb rigor científic, tant en aspectes assistencials, com organitzatius i de gestió en l'àmbit de l' Atenció Domiciliaria, com per exemple: organització de l’atenció domiciliària, abordatge de les descompensacions dels pacient crònics complexes i MACA, atenció al final de vida, i abordatge i tractament del dolor oncològic i no oncològic, entre d’altres.

-     Garantir la qualitat de la pràctica assistencial dels professionals d’Atenció Primària en l’ATDOM.

  4.- De quina manera està afectant a l’ATDOM, l’increment de població envellida?

Indiscutiblement l'augment de l'esperança de vida comporta un augment de la cronicitat i també de la vulnerabilitat en etapes finals de vida. El domicili, com a escenari d'atenció, no és aliè a tots aquests canvis. Les previsions de l'envelliment de la població general, els avanços de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i les preferències i valors dels pacients seran els factors que faran repensar i adaptar la prestació de la sanitat i atenció social de les persones amb necessitats complexes de forma sensata i eficient per al sistema sanitari.

5.- Els darrers anys s’està parlant d’una atenció centrada en la persona, més que no pas en la malaltia. Això és especialment important en l’ATDOM i en l’atenció a aquelles persones que estan al final de la vida? Com ho treballeu?

Sí, treballem per realitzar una atenció centrada en la persona, respectant les seves preferències i valors, individualitzant els tractaments, cuidant a la persona malalta, però també cuidant al cuidador principal.

Tenim formació específica pels professionals en aquest sentit, de counselling, control de símptomes en final de vida i d’ajuda al cuidador.

6.- El component més humanístic de la vostra professió es posa de manifest en l’ATDOM a les persones amb necessitats pal·liatives. Com ho viviu? Com us afecta? Se us presenten problemes de tipus ètic (en aquest procés d’acompanyament al final de la vida)?

Fer l’acompanyament en el procés de final de vida, mai és fàcil, hem de fer un  abordatge del pacient i de la família de manera integral i multidisciplinària. Són malalts i famílies que necessiten del professional sanitari suport físic i emocional i temps, compartir els dubtes, les seves pors.

Nosaltres amb el tractament que oferim, sempre ho comentem en els nostres cursos, intentem pal·liar els símptomes del pacient, mai no hi ha una intenció d’escurçar ni allargar la vida. Cal diferenciar el concepte de sedació amb el d’eutanàsia són coses completament diferents.

7.-Quina ajuda us ofereix la CAMFiC perquè el grup pugui treballar i tirar endavant els seus objectius?

La CAMFiC ens cedeix un espai físic i  suport administratiu, on realitzar les reunions del grup i on impartir els nostres cursos. A la vegada ens facilita la coordinació per donar els cursos externalitzables en els equips d’Atenció Primària que ho sol·licitin. I ens dona suport en l’edició de publicacions i la coordinació amb d’altres societats científiques.