L'ètica és oxigen: Vine i respira! El Grup d'Ètica de la CAMFiC convidava així als professionals de l'atenció primària a assistir a la VII Jornada organitzada pel grup el passat 6 de juny, oferint un espai per parar, pensar què estem fent, com i perquè ho estem fent, compartir aquests pensaments, i arribar a conclusions comunes. La trobada es va celebrar a la seu de la societat a Barcelona amb la sala plena i un ambient molt participatiu.

Josep Basora, vicepresident de CAMFiC, i Gemma Torrell, membre del Grup d'Ètica, van obrir la jornada donant la benvinguda als assistents i, tot seguit Josep Maria Esquirol, professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB) i autor de "La penúltima bondat. Assaig sobre la vida humana", va obrir la primera finestra a la reflexió amb la xerrada titulada "Mirada mèdica, resistència i generositat".

La resta de la Jornada es va estructurar en quatre debats entre els assistents, plantejats a partir d'una reflexió centrada en diferents aspectes de la pràctica clínica.

La primera discussió va girar entorn dels accessos a la història clínica. Miquel Reguant, membre del Grup d'Ètica de la CAMFiC, va introduir el tema amb el títol "Esbudellant la història clínica". Les preguntes principals que es va plantejar va ser: Hi ha accessos a la història clínica que estiguin justificats? Hi ha accessos legals però èticament dubtosos? Som conscients de quins accessos són completament il·legals encara que creiem que estan justificats? Les conclusions a què es va arribar després del debat van ser que la història clínica és del pacient, per tant, s'ha de tenir cura que una eina que es va crear en el seu benefici, no esdevingui un objectiu en si mateixa perquè deixaria de tenir sentit, el punt de partida de qualsevol accés ha de ser demanar el consentiment.

Mª José Férnandez de Sanmamed, també membre del Grup va moderar la segona reflexió de la Jornada titulada "Cuides o registres?" Hi ha estudis que exposen que els metges i les metgesses de família ocupen la meitat del seu temps de treball diari fent tasques a l'ordinador, inclús en el temps en què estan atenent al pacient. Com afecta això a la relació amb el pacient? Hem deixat de mirar als ulls a les persones? Cal que registrem tant? A la consulta cal observar i escoltar, mirant a la persona, s'ha de buscar la manera de no perdre aquest contacte: expliquem al pacient què estem fent, apuntem després de la consulta, evitem distraccions i posem l'atenció en el pacient...

"Casa meva és casa vostra" va ser el títol escollit per parlar sobre l'atenció domiciliària. La xerrada la va moderar Albert Planes, del Grup d'Ètica de la CAMFiC. Els assistents van parlar sobre la importància d'anar a visitar al domicili. Podem dir que no a una visita a domicili? Hem de viure aquesta tasca com un "extra", o forma part de la nostra feina? Com ens hem d'organitzar? En el debat, tots van coincidir en el fet que anar a casa del pacient està en l'ADN de la medicina de família, és una oportunitat per conèixer l'entorn del pacient i aporta informació que pot millorar la nostra feina, i que la medicina de família ha de reivindicar aquest espai assistencial com a propi.

Laia Riera, també del Grup de la CAMFiC, va obrir un debat sobre l'activitat docent a les consultes, i com integrar al pacient en l'aprenentatge. Algunes de les conclusions del debat van ser que els metges tutors han de compartir i supervisar, ensenyar el que viuen i viure el que ensenyen, és un aprenentatge mutu i un compromís amb el futur. Per integrar als pacients, cal explicar-los la necessitat de formar als futurs metges i l'important paper que ells mateixos juguen, a la vegada que s'ha d'informar què poden escollir ser tractats sempre pel seu metge o demanar que el resident surti un moment si és que en algun moment volen explicar alguna cosa i no estan còmodes.

Un cop finalitzades les quatre reflexions, la coordinadora del Grup d'Ètica de la CAMFiC, Eva Peguero, va fer un resum amb les conclusions de la Jornada i va agrair la participació dels assistents, tot convidant-los a pensar en el seu dia a dia, i els va emplaçar a trobar-se l’any vinent en la propera jornada d’ètica.