26 de setembre de 2019

L’autonomia de gestió dels equips d'Atenció Primària millora la seva capacitat resolutiva

A Catalunya, a diferència de la resta de l’estat hi ha una gran diversitat de proveïdors sanitaris. Des de l’aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya han aparegut nous proveïdors, a part de l’Institut Català de la Salut (ICS) com són les Entitats de Base Associativa (EBA), les Entitats Privades, i els Consorcis Públics amb Equips d’Atenció Primària vinculats a hospital (CPH) o no vinculats (CP).

L’estudi

Es tracta d’un estudi descriptiu transversal a través de qüestionari ad hoc anònim i voluntari a socis de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). El qüestionari constava de 44 preguntes sobre 6 dimensions: filiació, organització dels Equips d’Atenció Primària (EAP), accessibilitat dels pacients, resolució, lideratge i construcció de l’equip i compromís.

En l’apartat filiació es van incloure variables sociodemogràfiques i laborals; en l’apartat d’organització es van analitzar variables com el repartiment de responsabilitats o reconeixement professional; respecte a l’accessibilitat es va preguntar sobre aspectes que podien afectar la demora, com l’ autonomia de gestió de l’agenda, la realització de visites virtuals o telefòniques; en la dimensió de resolució es va preguntar, entre d’altres, per  l’accés a proves complementàries, o la gestió infermera de la demanda; i sobre lideratge es va preguntar aspectes com la participació dels professionals en la selecció dels directius dels EAP o la veritable capacitat d’autonomia de gestió dels equips.

Resultats

Es van obtenir 1474 respostes, el 78% eren dones, amb una mitjana d’edat de 48 anys. El 90% eren sanitaris (48.1% metges i 41.9% infermeres). El 71% tenia contracte fix i amb una mitjana de 19 anys d’experiència laboral, majoritàriament treballaven en entorn urbà i el 70,7% a l’ICS.

Respecte a cadascuna de les dimensions analitzades, es va observar respecte a la filiació que hi ha un major percentatge de dones en les entitats privades (84.8%). S’observà també que hi havia major docència postgrau en les Entitats de Base Associativa (EBA) amb un 67.2%.

En relació a l’organització s’observà que el 79.1% dels professionals de les EBA deien tenir majors facilitats i un 76.1% més reconeixement de les habilitats professionals.

Respecte a l’accessibilitat dels pacients, els professionals de les EBA van respondre que hi havia menor demora per a visitar en menys de 72h (83.9%) i major possibilitat d’autonomia de gestió de la pròpia agenda (87.5%).

Entorn a la resolució es va observar que tant els professionals dels Consorcis Públics (CP)  (54.2%) com els de les EBA (55.4%) tenien un alt grau de lliure accés a proves diagnòstiques. Igualment en els CP és on s’observà que les infermeres feien una major prevenció i promoció de la salut en pediatria i on el pediatra actuava més com a consultor (25,4%).

Sobre lideratge destaca que el 28,8% de les respostes dels professionals de l’ICS van declarar que l’elecció del director, així com el 26.9% de l’adjunt, es va realitzar per concurs, a diferència de la resta d’entitats, on majoritàriament es fa a criteri de l’organització.  En totes les entitats, excepte les EBA, els adjunts son habitualment infermeres (més del 60%). Així mateix, el 98.5% de les EBA explicaven que tenien capacitat real de gestionar el seu pressupost, i un 95.6% capacitat per contractar lliurament el seu personal.

Finalment, les respostes obtingudes mostren com hi ha una menor demora per a una visita quan el professional és més jove, de professió infermera i el seu àmbit de treball era rural.  

Pel Dr. Xavier Bayona, metge de família, investigador principal, i membre del grup de Gestió de la CAMFiC “l’estudi ens ha permès analitzar els models de gestió dels proveïdors i comprovar que hi ha característiques diferents, de manera que hem observat que  hi ha respostes més favorables en autonomia de gestió, resolució, accessibilitat i compromís per part de treballadors de les EBA i els CP. De fet, tant les EBA com els CP gestionen equips d’atenció primària de forma independent dels hospitals, i sense deixar de relacionar-se amb centres de referència de segon o tercer nivell, la seva capacitat resolutiva i d’autogestió es possible que es produeixin per la major autonomia de decisió dels seus equips i professionals”.

Estudi sencer

Cercador

Cercar