1.- Com i quan neix el grup de salut mental de la CAMFiC?

El 1990 un grup de professionals organitzen grups Balint, aquest va ser l'embrió del nostre grup.

2.- Quins són els principals objectius que teniu com a grup?.

Els objectius principals són estar al dia dels nous avenços en Salut Mental, i poder oferir als nostres companys d'atenció primària una visió bio-psico-social de la Salut Mental.

3.-A nivell clínic quin són els principals reptes per la primària en el tractament dels pacients amb malalties mentals?

En primer lloc he de dir que, els metges d'Atenció Primària, ens enfrontem diàriament al sofriment, i que sabem molt poc d'aquest patiment. Encara més en Salut Mental on es segueixen els models biologistes de principis del segle XX, i on la malaltia mental es creu que és deguda al fet que alguna cosa no funciona al nostre cervell. Aquest corrent entén que cal tractar-se amb fàrmacs. I no vull dir que els  fàrmacs no són útils, al contrari, però moltes de les hipòtesis que s'han donat, no han estat demostrades. Certament els fàrmacs poden ajudar, però a les nostres consultes, quan tenim un problema de Salut Mental, hem d'ampliar el focus: hem de mirar no només l'individu, sinó també mirar les seves relacions familiars, socials, el context on es desenvolupa. Només així podrem atendre millor a les persones amb problemes de Salut Mental. Per tant els metges d'Atenció Primària tenim molts reptes:

El primer repte és que la malaltia greu no es pot escapar a l'Atenció Primària, doncs els malalts mentals greus viuen una mitjana de 20 anys menys que les persones no malaltes.

El segon repte és aplicar l'atenció bio-psico-social a la pràctica; un repte important si tenim en compte que disposem de poc temps a la consulta, cosa que dificulta molt aquest abordatge.

Un altre repte és no medicalitzar la vida. A la nostra consulta cada cop venen més persones amb un malestar (hipoteca, atur, divorci...), que si bé les atenem, entenc que la consulta d'Atenció primària no hauria de ser el lloc per aquesta demanda. I aquesta atenció, que ocupa molt de temps, pot acabar amb la prescripció d'un fàrmac per manca de temps.

Un altre repte és poder tenir cura de nosaltres mateixos, vull dir, cura per la nostra Salut Mental. Aspecte difícil, doncs la pressió assistencial, l’increment de tasques administratives, la falta de metges, poca participació en decisions de la nostra empresa... fan que el professional de la medicina tingui un risc elevat de " burnout ".

4.-Realitzeu diferents activitats formatives a CAMFiC, entre elles la jornada sobre la cura dels professionals on analitzeu com us cal cuidar-vos i què necessiteu de les organitzacions i institucions per gaudir d’un entorn de treball saludable. Explica’ns una mica els objectius d’aquesta activitat formativa?

Al nostre grup, en els últims dos anys hem fet una reflexió sobre les activitats formatives que volem fer. En aquesta reflexió ens hi ha ajudat poder participar amb l'entitat Obertament, amb la lluita contra l'estigma, i participar en la formació del projecte PROSPEC (on tenim contacte amb malalts en primera persona i familiars). Aquests contactes amb aquestes entitats ens han portat a fer un gir en la nostra activitat formativa.

Si bé no podem oblidar fer la formació clàssica (depressió, psicosi, entrevista, ....) també volem fer una formació orientada a la cura de nosaltres mateixos. En aquesta formació s'aborden els factors de risc per " burnout " idonem eines per protegir-nos i prevenir no caure en un trastorn mental. En aquest sentit,  hi ha un curs previst L' autocura del professional i la cura de l'altre de 20 h de durada. Una altra activitat formativa és ampliar el focus de la nostra atenció, fent un abordatge familiar dels problemes de salut mental (abordatge familiar del malalt crònic, del procés de dol...). Així per exemple el 22 de març de 2019 farem un Taller d'abordatge familiar a l'atenció primària, amb la col·laboració de l'Escola de Teràpia Familiar de Sant Pau.

5.- Finalment, com us ajuda la CAMFiC en la consolidació dels vostres objectius com a grup?

Hem de dir que sempre hem tingut el suport de la nostra Societat i sempre han estat oberts a les nostres demandes.