1.- Com vas viure la primera onada de la COVID a Lleida?

A principis de març ens va sorprendre la pandèmia i ens va obligar a anular les cites programades per reduir la presència al centre i també per donar resposta en el mateix dia a totes les trucades, visites i domicilis amb clínica de COVID-19 o amb patologia urgent, sense considerar qui era la metgessa/infermera assignades. Des de l’Atenció Primària vam donar una important cobertura presencial a les residències i als Hotels Hospital, de manera que la manca de personal, ja existent pel dèficit de finançament de la primària, s’ha fet molt més evident en tots els estaments: administratius, auxiliars, infermeres i metgesses.

La meva vivència personal durant la primera onada va ser una barreja de desconeixement, confusió, por, patiment, i frustració. També determinació i fortalesa.

Desconeixement de la malaltia a la que estàvem fent front.

Confusió pel canvi constant de protocols i la manca d’indicacions clares.

Por per la manca de material d’autoprotecció.

Patiment per les decisions preses a lo llarg de la jornada atenent pacients amb una nova malaltia que cursava amb deterioraments sobtats.

I frustració. Frustració professional per la manca d’eines diagnòstiques i terapèutiques amb les que ajudar als malalts.

També molta determinació i fortalesa, importants per mantenir la serenitat i  professionalitat necessàries en aquells moments.

Tots aquests sentiments em van impulsar a conèixer i utilitzar una eina que podia millorar la meva capacitat de maneig de la COVID-19: l’ecografia pulmonar. Jo ja tenia experiència amb la ecografia i un cop fet el curs online de la CAMFiC, vaig aplicar aquesta tècnica a les visites on calia precisar el grau d’afectació del pacient. Cercant línies B m’he reconciliat amb la meva pròpia competència clínica, que havia sentit minvada i dilapidada entre informes i baixes. He experimentat que enmig de la confusió i la sobrecàrrega, poder orientar la meva activitat professional vers una millora competencial, m’ha generat un gran confort personal.

2.- Com vàreu viure a Lleida la segona onada?

La segona onada a Lleida va coincidir amb el període vacacional que s’havia instat a fer entre juliol i setembre en previsió d’una tardor/hivern complicats.

Va ser una afectació molt nombrosa afectant sobretot gent jove i de mitjana edat, requerint  menys ingressos hospitalaris que al març/abril, però va comportar una gran demanda assistencial als Centres d’Atenció Primària: un elevadíssim  volum de consultes telefòniques, realització i resultats de PCR, registre i estudis de contactes, visites domiciliàries, seguiment dels malalts COVID amb visites presencials inclosa la ecografia pulmonar, baixes/partes/altes...   L’arribada dels gestors COVID va ser benvinguda però tardana, quan l’extensió ja era comunitària.

La nostra vocació d’atendre totes aquestes necessitats coincidint amb la reducció d’efectius als centres, va generar una sobrecàrrega i un patiment importants als professionals que no podíem abastar tota la feina ni allargant l’horari de treball. Hem lamentat molt la malversació de temps dels facultatius en paperassa, quan era tant important centrar la nostra activitat en atendre a la població.

Mentre vivíem aquesta exigent activitat als CAPs, ens va sorprendre i ens va ferir llegir alguns missatges en xarxes socials parlant de manca d’activitat i portes tancades als CAPs. I és que no s’ha informat a la població. Ens hem adonat que sovint els polítics (i alguns companys hospitalaris) coneixen poc el que s’hi fa als CAPs; i això és preocupant perquè difícilment encertaran amb el canvi de model que cal fer.

3.- I ara, com està la situació de la COVID a Lleida després dels moments complexos del passat juliol?

Per fi, a mitjans de setembre, amb el retorn progressiu dels professionals que estaven de vacances i coincidint amb el descens del cassos de COVID-19, hem començat a recuperar el nostre sistema d’atenció habitual amb continuïtat de metgessa/infermera. Mantenim encara el contacte telefònic previ en la consulta de medicina, de manera que els facultatius parlem primer amb els pacients i els citem a consulta quan ho valorem necessari.

Aquest sistema d’accés podria semblar una barrera, però cal dir que la majoria de metgesses del meu CAP ara podem donar cites en 24-48h tot i que la oferta de visites presencials disponibles és menor. No hem pogut recuperar altres activitats de consultes monogràfiques com la petita cirurgia, la ecografia, respiratori, ... tampoc reunions formatives ni de recerca. Tot el nostre temps és assistencial, ja sigui al CAP, al domicili dels pacients, o a les residències (sense haver rebut cap suport addicional per fer-ho). L’atenció a les residències comporta moltes hores per setmana, sovint imprevistes, de medicina i d’infermeria.

4.- Quines son les principals mesures que a nivell de la primària esteu prenent per combatre i prevenir la COVID?

En relació a la COVID-19, des de l’AP estem valorant possibles casos i contactes, fent les PCR, informant els resultats i mesures que cal prendre, seguiment dels positius, baixes/partes/altes corresponents, cribatges in situ en brots (residències, pisos tutelats), visites al CAP i als domicilis fent ecografies pulmonars en pacients amb mala evolució o de major risc, donem suport al Salut i Escola COVID, i resolem molts dubtes telefònics.

Fer cadascun d’aquests passos de forma correcta és fonamental. Cal escoltar i raonar amb cada pacient per aconseguir que les coses es facin bé i tallar la cadena de contagis, i també per  rebaixar l’angoixa que s’ha fet palesa amb força aquests mesos.

L’Atenció Primària és el nivell assistencial adequat per fer-ho, per la proximitat i la confiança que s’ha guanyat. Ara bé, cal posar-hi els recursos econòmics i humans perquè aquest gran volum d’activitat sobrevingut amb la pandèmia no anul·li l’activitat pròpia dels nostres CAPs, que és la recepció de qualsevol problema de salut de la població.

5.- I com encareu el futur incert davant una altra possible onada?

La possibilitat d’una altra onada planeja sobre tots nosaltres (usuaris i professionals) i ens obliga a fer plans a curt termini. Les agendes amb la programació de pacients no s’estén més enllà de 15 dies, per tenir marge de maniobra si es produís una corba ascendent i calgués tornar a reorientar la nostra activitat de forma majoritària vers la COVID.

Els ànims entre els professionals estan una mica baixos, perquè ens hem vist molt sobrecarregats i preocupats pels pacients. Ho hem passat malament i no hem sentit un suport efectiu ni hem rebut gairebé reforços. Lluny dels missatge polítics sobre la rellevància de l’AP, la realitat ha estat de pocs fets i moltes discrepàncies entre partits. Existeix un pesat engranatge polític amb sèries dificultats per mobilitzar-se i arribar a acords per defensar la sanitat pública amb l’agilitat necessària. Des de la primavera es preveu una onada per aquest hivern, i ens preguntem: existeix un pla de contingència per l’Atenció Primària?