1.- L’arribada de la pandèmia per la COVID a Terres de l’Ebre va ser de les més benèvoles de Catalunya. Ho vau viure amb més tranquil•litat? Com ho veieu i què en pensàveu veient com anaven els casos en la resta del territori català?

Hem de reconèixer que durant la primera fase, a Terres de l’Ebre van mantenir una incidència baixa, i això potser ens va ajudar a tenir més temps de reacció i ens va permetre adaptar-nos millor als canvis segons les necessitats. Cal dir que el nostre és un territori amb una idiosincràsia especial, es tracta d’una zona urbana –rural, amb molts pobles força distanciats. I alhora amb un sol hospital de referencia, l’Hospital Verge Cinta de Tortosa que es i va ser l'únic centre referent de la COVID-19 al nostre territori.

Això va suposar fer forces canvis, per exemple, vam haver de traslladar les diferents especialitats quirúrgiques fora del hospital de la Verge de la Cinta cap a altres hospitals del territori. Van ser decisions que van haver de prendre governants i gestors. També els professionals i la població van haver d’introduir canvis. Ara, mirant aquest passat més recent crec que van ser una mesures encertada i previstes amb suficient antelació per evitar majors riscos de contagis. La nostra realitat és que tenim una disposició molt baixa o quasi nul•la de professionals per cobrir baixes.

També el paper de l’atenció primària va ser fonamental, controlant al màxim els COVID-19 a domicili, fent eco respiratòria o RX de tòrax via ambulatòria, fent el primer tractament si calia.

Crec que el fet de ser un territori menys poblat, amb zones urbanes i rurals més apartades també ha evitat el risc de contagis, però, la falta de recursos humans ha fet que haguéssim de tancar consultoris en pobles, amb la molèstia que va suposar per la gent gran i els pacients crònics. A l’atenció primària vam haver i hem hagut de fer canvis importants com incrementar les consultes telefòniques i reduir les presencials.

I cal dir també que pels professionals sanitaris compartir el impacte de la pandèmia de la COVID-19 ens ha ajudat molt a estar preparats i aprendre de l’exemple compartit arrel de tot el territori català.

2.- En algun moment durant la primera onada us vau trobar desbordats ? Quina va ser la funció que l’AP va realitzar a Terres de l’Ebre? 

Van haver moments durs, i tant! Sobretot quan intentaves adaptar-te a les noves circumstàncies, moltes d’elles tampoc del nostre grat, però necessàries per donar una cobertura segura i extensa a les urgències i a la COVID-19. Des de l’atenció primària vam haver de fer un triatge a la porta entrada, i costava molt que la gent entengués el perquè de la distància. També marcar diferents espais dins del centres entre respiratori i no respiratori. Vam passar a fer molta consulta telefònica i només els domicilis necessaris, a més de l’atenció de la patologia i les tasques habitual de l’atenció primària.

Des de la primària hem fet el seguiment diari dels casos COVID-19 de tota la nostra Àrea Bàsica de Salut i dels consultoris dels pobles que hi formen part: Bítem, Tivenys i Campredó, ja que tenien els consultoris tancats, a excepció de dos dies per setmana.

3.- A tot el territori, els professionals de l’AP va treballar a les Carpes i Hotels Campanya. També va ser així en el vostre territori? Quina era la vostra tasca diària? Com us vau organitzar?

Per sort no va ser necessari l’hospital de campanya. Vam poder assumir el volum de nous casos amb el nostre hospital amb l’ organització de més llits d’ UCIS i de CMA, donant cobertura a tota la necessitat.

L’atenció primària, però sí que es va organitzar en carpes, sobretot per fer les PCR en estudi i el rastreig dels contactes.

De fet, vam organitzar l’Equip Atenció Primària de forma diària amb un equip de respiratori, un equip d’urgències i un de domicilis. I la resta d’equips centrats en oferir una atenció a través de consultes telefòniques, virtuals, fent atenció a la cronicitat i atenció domiciliària.  

I a més del seguiment de casos, la primària també ens actualitzàvem en tot moment davant el canvi constant dels protocols. Vam començar a obrir l’agenda assistencial de la UBA per atendre als nostres pacients crònics i donar cita presencials amb les mesures pertinents.

4.- Aquest estiu no ha estat tant tranquil com esperàvem, però sembla que ens ha donat una mica de respir, amb tot, us heu pogut refer de tot l’impacte de la primera onada?

La veritat és que no; nosaltres no hem notat gran canvi, ja que les vacances dels companys no han estat cobertes i hem hagut de doblar. Per tant, quan hem fet vacances, tant necessàries per a tots, física i psíquicament, hem sobrecarregat de feina a la resta de companys.

A l’estiu hem seguit amb els casos, els seus seguiments, i concretament en el nostre territori, a finals de juliol i principi d’agost vam patir una brot important d’una empresa càrnica que va suposar un augment important de casos i, per tant, de controls, cribratges i de PCR.

5.- Com encareu la tardor - hivern, l’arribada de la campanya de la grip, i aquesta segona onada que ja tenim entre nosaltres ?

Ara són moments molts durs, estem al centre de la segona onada, amb l’experiència viscuda però també amb el cansament físic i sobretot psíquic que la situació implica. Però tot i això, hem començat la campanya de vacunació gripal, fora del centres en àmbit comunitari per minimitzar els contactes amb les zones COVID-19, i seguim recuperant l’activitat assistencial.

Però esta segona onada a les Terres de l’Ebre ha vingut forta, i a dia avui, ja tenim els llits de l’UCI del hospital de referència (Verge Cinta) plens, i s’estan adaptant les zones per poder ampliar llits. I ara, la llista d’intervencions quirúrgiques es centren només en fer cirurgia urgent i oncològica.

A l’atenció primària, com primer esglaó, seguim amb el maneig del casos COVID-19 lleus –moderats i fem el seguiment de la patologia crònica i les urgències habituals.

Sé que estarem preparats i donarem el 120%, però demanen també dotar dels recursos necessaris a l’atenció primària i apel•lem a la participació comunitària, de tota la població. És fonamental que la societat entengui la situació sobresaturada que la sanitat està vivint i que tots hem de ser corresponsables, fent ús de les mesures de protecció establertes: distància, rentat de mans i mascaretes per poder aturar la corba. I seguir el compliment de les normes establertes per maximitzar la protecció de la nostra salut com a poble.