Entrevista al Dr. Josep Ma Vilaseca, tresorer de la WONCA Europe des del 2016 i soci de la CAMFiC.  El Dr. Vilaseca treballa actualment com a metge de família al CAP Comte Borrell de Barcelona.

1.- Vas ser nomenat tresorer de la WONCA Europe el 2016. Des de llavors, quina tasca fas al WONCA Europe? 

El tresorer de WONCA Europa és un dels 4 membres de la Junta Permanent (Executive) escollits per la Junta Directa (Council), juntament amb el president, president electe i secretari. Els altres 4 membres de la Junta Permanent són representants designats per 4 dels 8 grups de treball (networks).

La meva tasca principal és la de supervisar i orientar les finances de WONCA Europe, preparar el pressupost i els comptes de resultats, executar els pagaments, avaluar les propostes de col·laboració amb altres entitats i projectes externs, liderar el jurat d’una de les beques que donem, i participar en el comitè de finances de WONCA mundial. També participo en altres tasques relacionades amb la gestió de WONCA Europa.

2.- I com s’acaba sent tresorer de la WONCA? 

Com es comença, deus voler dir... Cal que tinguis la confiança de la Junta Directiva i que et votin a les eleccions. Però primer de tot cal que tinguis la confiança de la teva societat d’origen, en el meu cas la semFYC (que té representació a WONCA Europa) i naturalment, de la CAMFiC. En el meu cas, doncs, la semFYC em va presentar a WONCA Europa com a candidat a tresorer a les eleccions pertinents (2016 i 2019).

Ja que em preguntaves com s’acaba, el màxim temps en el càrrec són dos mandats consecutius, de manera que al congrés de Londres 2022 s’exhaureix el meu termini.

3.- Ja que sou dins un organisme europeu com la WONCA, creus que s'ha viscut la pandèmia de forma diferent segons quin model d'AP tenen els països europeus? En aquest sentit, qui ho ha fet o ho ha pogut fer millor? I per què?

Sí, crec que la pandèmia s’ha viscut diferent segons el model d’atenció primària, però és que la salut i la malaltia es veuen diferent segons quin sigui el sistema sanitari. També hi ha influït la propagació de la malaltia dins de cada país: inicialment hi havia països que semblava que ho feien molt bé perquè el nombre de contagis era molt baix, però posteriorment s’ha vist que el virus s’hi ha acabat escampant igualment. En aquesta situació de pandèmia, tots els sistemes sanitaris han estat tensats i tots els metges de família i resta de professionals sanitaris han patit molt. Si mireu la web de WONCA Europa veureu els obituaris dels metges de família europeus morts a causa del coronavirus, i aquesta trista característica és la que més ens uneix: tots els metges de família europeus hem estat al peu del canó i hem arriscat la nostra vida; i malauradament, per molts ha estat el final.

És difícil dir qui ho ha fet millor o pitjor, hauríem de tenir criteris per decidir-ho, que és la segona pregunta sobre el “per què” ho han fet millor. Jo diria que caldria identificar quines han estat les bones pràctiques en atenció primària i treure’n la lliçó.

4.- Quins reptes té ara de nou la WONCA Europa en la recuperació de la post pandèmia? 

Un gran repte és el del finançament: bona part dels ingressos provenen del congrés anual. L’any 2020 vam haver de cancel·lar el congrés, al final es va avalar el congrés de la societat alemanya de medicina de família (DEGAM) com a trobada europea i el congrés del 2021 ha estat totalment virtual: això ha produït un impacte terrible en les nostres finances!

Un altre repte és donar servei als nostres membres, no tan sols les societats membres, sinó també els metges de família europeus. Per això vull recordar que tots els socis de la CAMFiC es poden registrar gratuïtament a la web de WONCA Europa (www.woncaeurope.org) per tal de rebre mensualment la newsletter amb informació sobre les nostres activitats. També a través de la web, a dins de l’àrea personal, tindran accés a cursos de formació gratuïts, webinars, podran participar en grups de treball, etc. I recordeu que els socis de la CAMFiC tenen un descompte en la quota d’inscripció del congrés europeu!

5.- En què creus que caldria que millores la WONCA Europa? 

Podem treballar més com a grup de pressió en la defensa dels interessos de la medicina de família: hem de trobar les accions òptimes. No és pròpiament la nostra funció, perquè ja hi ha un sindicat europeu de metges de família, però, d’altra banda, les societats membres ho esperen de nosaltres. Creiem que tenim el deure de contribuir a la millora de la medicina de família a Europa, i això implica pronunciar-nos davant de situacions laborals difícils.

6.- Algunes vegades t’has mostrat en desacord amb un model AP globalitzat i homogeneïtzat en l’àmbit Europeu. Per què? 

No és que hi estigui en desacord, és que és irreal. Les tradicions i la cultura pesen molt: els valors d’una societat, com s’ha format el sistema sanitari, les preferències dels ciutadans... Trobo que seria fantàstic que homogeneïtzessin el sou dels metges catalans amb els nostres col·legues europeus! El que parlàvem abans de quin és el millor sistema sanitari: si ho sabéssim, tots hauríem de copiar-lo!

7.- Hi ha molta diferència a nivell dels països europeus sobre salaris i formació entre els seus professionals AP? Quin seria el millor model europeu a seguir? 

Sí, com he dit, les diferències són abismals, tant en salaris com en formació. I pel que fa a la formació, encara hi ha països sense una especialitat en medicina de família pròpiament dita, o amb una formació precària. I amb manca de metges residents.

Jo crec que un bon model a seguir és el de la certificació professional periòdica: com el permís de conduir, la capacitat d’exercir com a metge de família s’hauria de verificar periòdicament. A Catalunya s’havia intentat amb el projecte ACOE de l’Institut d’Estudis de la Salut, però avui dia les ACOE es fan servir per avaluar estudiants i no pas per a certificar metges especialistes. I pel que fa als sous, qualsevol dels nostres veïns és bo. No em sembla just que el nostre salari anual sigui la meitat o una tercera part del dels col·legues d’Europa occidental: ni ells treballen el triple que nosaltres, ni el cost de la vida és el triple. I també crec que a Catalunya ens falta experimentar nous models de gestió de l’atenció primària: ens vam quedar aturats amb la creació d’Entitats de Base Associativa, i no hem anat més enllà.

Alguns diuen que els països que segueixen el model Beveridge (Gran Bretanya, Catalunya...) estan en profunda crisi i que haurien de transformar-se cap al model Bismark (Alemanya, Països Baixos...). Una cosa bona dels britànics de l’NHS és que van fent proves pilot i les avaluen: si surten bé, endavant, i si no, es descarten. Prefereixo un model d’atenció primària en contínua evolució no pas un model estàtic. I també cal dir dels britànics que el seu sistema té diferències substancials amb el nostre. Crec que nosaltres no tenim resolt encara la participació privada en l’atenció sanitària pública i la possibilitat de combinar prestacions públiques i privades. La sostenibilitat del sistema sanitari català no es pot pas compensar amb el deteriorament de l’atenció primària!

I no oblidem que la presència de la medicina de família a la universitat continua essent una assignatura pendent. En això també hauríem de copiar altres països europeus: Països Baixos, Alemanya, Eslovènia... fins i tot la mig europea Turquia!

Imaginació, innovació, constància, humilitat... Són virtuts que cal tenir per construir un model d’atenció primària d’excel·lència!