Entrevista amb Eugeni Paredes, Metge de família des de 1995. Actualment, treballa a l’EAP Onze de Setembre de Lleida. Professor Associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida des de 2007.  Tutor de l’especialitat de Medicina de Família des de 2019. Vocal territorial de CAMFIC a Lleida des de 2019 i membre del Grup de Treball de Gestió Clínica. Fundador del Grup de Respiratori de Lleida integrat també en el GdT de CAMFIC.  Ara també incorporat al recentment creat  GdT de Salut Digital,  de la que es considera un immigrant digital apassionat.

1.- Com està ara la vocalia de Lleida? Quins projectes teniu entre mans?

Actualment, ens trobem reprenent activitats amb el desig d’involucrar les nostres sòcies en projectes de futur que contribueixin a reconstruir allò que la pandèmia ha aturat.  Un fet determinant en aquest sentit hauria de ser el treball en xarxa.  Les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) faciliten enormement la col·laboració en documents i agilitzen les reunions que d’altra manera difícilment es podrien dur a terme per les distàncies geogràfiques que caracteritzen les terres de Ponent.  La nostra intenció és crear un espai compartit de reunió i treball i encarar així millors reptes importants de futur com puguin ser acollir jornades d’interès per a la professió. La Vocalia de Lleida ens estem ara estructurant amb la incorporació de metgesses júniors i residents per tal de fer realitat d’acollir a casa nostra el Congrés d’Atenció Primària en un futur pròxim. A Lleida ens agraden els reptes i creiem que estem preparats per tal d’assolir-los.

2.- Com ha viscut la vocalia les diferents onades de la COVID?

Doncs de forma feixuga.  Com se sap,  Lleida va ser l’inici de la 2a onada i això provocà que el 2020 no tinguéssim a l’estiu les merescudes vacances quan ja veníem de mesos de treball intens.  La represa de l’activitat a la tardor es va fer amb molta lentitud i prudència,  enfonsant molts bons professionals en un burnout existent des de fa temps.  Amb l’avinentesa d’un TFG (Treball de Final de Grau) de la Facultat de Medicina en el que vàrem participar,  es va fer una enquesta a professionals d’Atenció Primària per tal de valorar el nivell de burnout existent. El 68,4% va mostrar nivells alts i només el 0,8% es podria classificar sense burnout significatiu.  El sector professional més clarament afectat va ser el de medicina de família. Un nivell clarament incrementat respecte a dades prèvies de la nostra zona. Aquest resultat és molt preocupant i podria condicionar el nostre futur si no som capaços de revertir-lo;  les Societats Científiques, Col·legis professionals, Gerències i molt principalment el Departament de Salut haurem de fer esforços tots plegats  per tal de millorar-ho.   Ens hi va la sostenibilitat del model assistencial.

3.- Ens ha portat la COVID una nova manera de donar atenció als pacients amb les vídeo consultes?

Sens dubte.  En una primera fase de caos organitzatiu coincident amb el confinament poblacional, les visites telefòniques van substituir bona part de l’activitat presencial. Es tractava de trucades despersonalitzades,  realitzades sovint per diferents professionals i que van provocar insatisfacció a parts iguals en pacients i metges. Posteriorment, vàrem anar descobrint noves modalitats no presencials d’atendre els problemes de salut.  La consulta en línia (eConsulta) ha tingut una gran acceptació per part de la població per la seva facilitat d’ús i l’accessibilitat, ja que es poden fer des de qualsevol lloc i hora i així veiem un creixement exponencial.  Darrerament, la Videoconsulta que no existia abans de COVID-19 al nostre país,  ens està permetent una interacció amb els usuaris molt similar a la que proporciona la visita presencial,  amb major comoditat per a l’usuari.  Cal, però crear i afavorir una nova cultura assistencial  que faci que els ciutadans coneguin millor els usos que cada modalitat de visita pot tenir i millorar les competències digitals dels professionals sanitaris.  Els programes formatius tant en el seu maneig de les TIC, com en disseny d’agendes poden afavorir enormement aquesta transformació digital desitjada i de ben segur que la CAMFIC i els seus grups de treball lideraran aquest procés i esdevindran l’avantguarda i el  motor de canvi.

4.- En quin moment està ara la Primària a Lleida? Quanta presencialitat es fa i quanta vídeo consulta?

La distribució presencial  no-presencial és molt diferent en funció dels Centres.  N’hi ha que fan una majoria de visites presencial,  quasi en la mateixa proporció que abans de la pandèmia i, en canvi, d’altres que fan majoritàriament visites no presencials.    L’important és que cada Centre disposi d’autonomia en el disseny d’agendes,  i que aquestes s’adaptin bé a la casuística de la població que atenen, a les competències dels professionals,  a les preferències dels usuaris i que es tingui en compte el nivell de satisfacció de la població i dels sanitaris.  No hi ha d’haver una fórmula fixa.   Tenim en format presencial dues modalitats de consulta:  al CAP i al domicili.  En format no presencial en tenim tres:  telefònica,  eConsulta i videoconsulta.   Amb aquest ventall es millora l’oferta assistencial de tal manera que es  poden dissenyar agendes a mida que no han de tenir un format uniform.  Les Direccions dels Equips han de tenir la suficient formació per adequar la modalitat adequada als diferents perfils professionals.  En un estudi que vàrem realitzar a la nostra demarcació territorial i presentat en la 3a Jornada del Pla de Salut 2011-2015 , atesos els motius de consulta més de 60% de les consultes es podrien realitzar en modalitat no presencial.  Ara en època postCOVID,  aquesta proporció podria encara ser major atenent el desenvolupament aconseguit de la consulta en línia i de la videoconsulta.

5.- Està la primària de Lleida precaritzada? Per què? Què creus que caldria fer o canviar per millorar la situació?

L’Atenció Primària treballa de manera precària a tot el país,  com a fruit d’unes polítiques de manca d’inversions en el nostre nivell assistencial.  Catalunya és  una de les Comunitats Autònomes amb menor inversió en Atenció Primària i cal revertir aquesta situació.  Es poden tenir idees i projectes diversos,  però sense inversions econòmiques es queden en experiències locals que impacten poc o gens en la qualitat global de l’assistència.  Adequar les plantilles als projectes és important,  però també les instal·lacions i infraestructures arquitectòniques,  els equipaments,  la climatització,  la xarxa informàtica i la portabilitat dels dispositius d’electromedicina i la seva connectivitat.   Un conjunt de factors que determinen que la qualitat assistencial sigui excel·lent o no, i això no és el mateix que una assistència eficient.  La nostra Atenció Primària és reconeguda i elogiada  a nivell internacional,  però s’articula des d’un model low-cost gràcies a l’esforç incansable i compromès dels seus professionals. La nostra població i el nostre nivell de compromís exigeixen una atenció excel·lent i caldrà una important inversió que acompanyi aquest desig compartit.

6.- Ens falten metges i metgesses a la primària i a més venen futures jubilacions que empitjoraran aquesta situació. Està a Lleida la situació igual? Quants metges/ metgesses de primària calculeu que faltaran?

La històrica manca de metges és en part relativa al model de treball, de manera que si tota l’activitat i principalment la burocràtica ha de passar per la metgessa de família,  sempre estarem en dèficit de metges perquè la càrrega de les tasques administratives augmentarà encara més.  A més a més també hi ha l’edat de molts facultatius i el necessari recanvi professional que encara agreujarà i molt aquesta situació.  Crec que caldria buscar una organització professional diferent; els Centres d’Atenció Primària necessitaran més administratius (per desburocratitzar l’assistència mèdica) amb un rol ben diferent del que tenen ara  i en la línia dels “Clinical Assistant” dels US.  I valorar també la incorporació d’altres membres com ara psicòlegs, fisioterapeutes, nutricionistes per tal d’evolucionar el model a Centres d’Atenció Integral, multiprofessionals i amb les estructures i recursos digitals a l’alçada del paper central que hauria de tenir l’Atenció Primària.  Nosaltres la carta als Reis Mags ja l’hem feta!

7.- Tu ets professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. Des de la CAMFiC sempre s’ha reivindicat una major presència de l’assignatura de Medicina de Família a les facultats, on no està gaire present. Crec que a la Universitat de Lleida això és diferent i que pràcticament tots els cursos tenen l’assignatura de medicina de família? És així? Explica’ns com s’ha arribat a això i quina importància té?

Efectivament,  la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida té presència de la Medicina de Família al llarg de bona part del Grau.  Actualment, quatre assignatures tenen un professorat exclusivament integrat per metges de família de les quals dues són obligatòries:  Comunicació i Medicina Comunitària a 2n curs i el Rotatori de Medicina de Família a 6è.  Existeix un projecte important que impulsa l’actual Deganat de crear una nova assignatura que es dirà Medicina de Família i que farà que durant tot el Grau (llevat del primer curs),  la nostra especialitat estigui present i ocupi el paper cabdal i transversal que li pertoca.  El paper de la Universitat en el futur de l’especialitat és fonamental per tal de guanyar prestigi acadèmic i científic que la faci més atractiva per a les estudiants més brillants i amb millor expedient. La docència i la recerca determinen l’esdevenidor com a especialitat. Cal fer una aposta decidida,  aconseguir més professores titulars i agregades i en futur també catedràtics en la nostra pròpia assignatura. Tant de bo totes les Universitats catalanes tinguin clara la necessitat d’incorporar la Medicina de Família en el seu currículum acadèmic i li atorguin la representativitat adient en els seus òrgans de govern.

8.- Com valora la vocalia de Lleida la feina i suport que pot estar rebent de la CAMFiC? I en aquest sentit, què li demanaries que fes o us oferís?

La CAMFIC és la principal Societat Científica de la nostra especialitat, la que primer i millor ens va donar sentit de pertinença i en la que volem seguir creixent.  Les activitats de formació que s’hi ofereixen tenen l’aval de les expertes dels Grups de Treball que hi participen,  i això sempre és una garantia d’èxit.  Malauradament, moltes activitats es fan a Barcelona i aconseguir dur aquestes activitats a Lleida té un cost que des del territori és difícil aconseguir donades les dificultats pressupostàries ja esmentades.   Creiem que ajudaria una política de beques especialment dirigides a les  metgesses residents. Tanmateix, la participació i col·laboració amb  empreses relacionades amb el sector Salut  pot afavorir des del patrocini sempre i que es respectin l’ètica i els objectius de les activitats docents.