Grup de treball TraDop

1.- Per què us heu animat a crear aquest nou grup de treball a la CAMFiC?

Diversos membres del grup formem part des de fa molts anys d’altres GdT de CAMFIC (ATDOM, GESSCAO, Exercici Físic) des dels quals hem fet recerca i formació en dolor, però trobàvem a faltar un grup específic d’abordatge del dolor, ja que teníem la certesa que cal un nou paradigma en l’abordatge del dolor, i des de diversos enfocaments estàvem elaborant diferents propostes que ens van fer confluir en la gestació del grup.

Va ser tot molt fluid, perquè en sentíem la necessitat, i el “conec a una persona que també hi estaria interessada” va fer que un matí de dissabte comencessin a brollar als mòbils una cascada de missatges i la natural incorporació de nous membres per formar el grup. I la bullícia del que des de feia tant de temps portàvem dins va quallar en pocs minuts en una pluja d’idees que va donar nom al grup en un intent de plasmar-hi l’anhel de transformació que desitgem per l’abordatge del dolor crònic, que creiem cal anomenar persistent, i que desitgem poder abordar de manera tan transversal com sigui possible, per això “Tra” és el nostre inici, el que volem que sigui l’eix del grup: la transdisciplinarietat.

Desitgem transmetre a tota persona professional sanitària un coneixement actualitzat del dolor, basat en les noves evidències científiques i la tasca en equip, amb un mateix llenguatge, per tal d'aconseguir el millor abordatge possible i disponible del dolor persistent.

2.- El dolor és la segona causa de consulta a l’atenció primària, amb més del 50% dels motius de visita. Quins tipus de dolor veieu a les vostres consultes? Heu notat un increment de consultes en els darrers anys?

L’Organització Mundial de la Salut reconeix el dolor com un problema de salut pública major. A més, els trastorns de l’aparell locomotor, causa principal de dolor persistent, se situen entre les primeres causes de malaltia crònica de la població (primera en dones, segona en homes). Enquestes realitzades al nostre medi van concloure que un 25% de la població pateix dolor persistent.

L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema per la immensa majoria dels usuaris, i l'entorn on primer consulten les persones amb dolor persistent. La pandèmia ha empitjorat el malestar emocional de la població i moltes de les seves comorbiditats, degut en part a la disminució de la mobilitat i de la socialització. Aquests factors han fet que augmenti el dolor persistent, i encara es fa més important poder-lo abordar de forma transdisciplinar.

3.- De fet, els fàrmacs més consumits són justament els analgèsics per al dolor, amb un 25% del total dels medicaments prescrits. Es prescriuen massa analgèsics? Quines altres opcions hi ha, per tractar el dolor persistent?

El dolor en general, i especialment el dolor persistent, afecta gairebé tots els àmbits de la vida d’una persona (biològic, psicològic, laboral, familiar i social) i en la percepció d’aquest dolor sovint tenen més importància aspectes sociodemogràfics, psicològics i comunitaris, que no pas biològics. D’altra banda, sovint, sense haver-hi ja una lesió ni inflamació de teixits que provoqui el dolor, hi ha una sensibilització dels receptors perifèrics i dels centres del dolor al cervell que fan que la persona noti dolor intens, malgrat que hagi desaparegut l’agent lesiu.

Per tant, malgrat l’eficàcia, rapidesa d’acció i facilitat de prescripció dels analgèsics que els fa un recurs ràpid i fàcil de prescriure, no són els més eficaços per tractar el dolor persistent. Altres tècniques com l’educació en neurociència del dolor (END), teràpies cognitiu-conductuals, teràpies de consciència corporal (imaginaria motora, taitxí, realitat virtual), mobilitzacions, exercici terapèutic, relaxació, punció seca, teràpies físiques (TENS, termoteràpia, crioteràpia), mesures nutricionals per control de pes i optimització nutricional, s’han demostrat més eficaces a llarg termini en el maneig del dolor persistent que no pas les mesures farmacològiques. Aquestes continuen essent una bona opció quan necessitem alleujament ràpid, però no ens les podem plantejar com a únic tractament a llarg termini. Molt sovint caldrà una combinació de vàries d’elles per tenir un control acceptable d’aquest tipus de dolor.

Per tot això és indispensable que l’abordatge del dolor persistent sigui transdisciplinar i holístic.

4.- Per què parleu de dolor PERSISTENT en lloc de dolor CRÒNIC?

La guia NICE (2021) diu: “El dolor crònic (de vegades conegut com a dolor a llarg termini o dolor persistent) és un dolor que dura més de 3 mesos”. Totes les persones, tant a escala mèdica com social, saben a què ens referim quan utilitzem el terme de crònic. Però al llarg del temps ha anat agafant una connotació “negativa” en el sentit que s’ha interpretat que dolor crònic és sinònim de dolor per a tota la vida.

Avui en dia, gràcies a la neurociència, sabem que això no és així. Sabem que és un dolor complex que persisteix més enllà del seu temps habitual de curació o reparació, però que no té per què ser per sempre. Sabem que el dolor és generat pel nostre cervell, que no està als teixits i que dolor no té perquè ser igual a dany i viceversa. La nocicepció no és suficient ni necessària per a generar dolor, tant sigui agut com crònic. És un output del nostre cervell davant la percepció real o potencial d’amenaça i que vindrà condicionada per molts factors, entre ells l'aprenentatge i les experiències prèvies dins un context social i cultural. Gràcies a aquest coneixement, sabem que hi ha la possibilitat de reeducar el nostre cervell, de desaprendre i tornar a aprendre de forma correcta per aconseguir la reducció o disminució d’aquest dolor de més de 3 o 6 mesos d’evolució que ja no compleix amb la seva funció de protecció o supervivència.

Fa més de deu anys que, dins la comunitat científica, es debat i es planteja la possibilitat de canviar-li el cognom al dolor crònic i substituir-lo per altres com persistent, complex, llarg termini… per deixar de tenir la connotació de “per sempre” i començar a transmetre la idea correcta que la reeducació és possible i que aquest dolor crònic pot ser per tota la vida, però també pot ser que no ho sigui. Caldrà encara esperar una mica més de temps per establir i arribar a un consens de la comunitat científica internacional. Nosaltres, des del grup Tradop fem un pas endavant i apostem pel terme persistent. No per estar en desacord amb altres “cognoms” que se li vulguin donar sinó precisament per sumar en la línia per parlar de dolor crònic, si s’entén que és per tota la vida, ja no té sentit a la llum dels coneixements que ens ofereix la neurociència.

5.- I com és la prescripció d’opioides forts en dolor crònic no oncològic a les vostres consultes? Es prescriuen massa? Què podem fer davant d’aquesta alta prescripció?

A les consultes d’atenció primària del nostre entorn es prescriuen cada cop més opioides forts per dolor crònic no oncològic, tal com s’ha vist en estudis publicats de manera recent (https://www.mdpi.com/1999-4923/14/2/237) per membres del nostre grup. En aquest fet intervenen diversos factors: la sobrecàrrega de feina i el poc temps del qual disposem per cada visita, la falta de formació en dolor a les facultats de medicina, la pressió de la indústria farmacèutica, les expectatives de la població en l’efecte dels fàrmacs i per últim la poca accessibilitat i desconeixement per part dels metges de família dels tractaments no farmacològics. Els opioides forts, tal com hem comentat prèviament amb la resta de fàrmacs, són un recurs a tenir en compte en alguns casos concrets de dolor persistent no oncològic, tot i que tenim molt poca evidència sobre la seva eficàcia, i tenen efectes secundaris que cal tenir en compte. És imprescindible que l’administració inverteixi en tractaments no farmacològics del dolor a atenció primària, per tal que els fàrmacs deixin de ser el pilar del tractament que coneixem i del que disposem a les consultes. A poc a poc estem en aquest camí, però de moment és la responsabilitat de cada professional formar-se en les opcions que tenim disponibles (neurociència, fisioteràpia, psicoteràpia) i pressionar perquè els centres puguem oferir-les de manera precoç, i és en aquest punt on la CAMFiC i el Tradop podem ajudar al fet que com més persones sanitàries coneguin els recursos que podem aportar, molt millor per a tothom.

6.- En aquest context, on el tractament del dolor és molt present a les vostres consultes, feu un nou grup de treball: quins són els principals objectius que us marqueu?

Promoure eines per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen Dolor Persistent.Conscienciar de la necessitat d’oferir als pacients afectats de dolor persistent una atenció sanitària accessible, efectiva i eficient, basada en l’educació en neurociència i amb criteris d’equitat. Millorar la informació, la sensibilització, la capacitació i el treball professional transdisciplinar (del camp de la Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Psicologia i Nutrició) que tracten pacients amb Dolor Persistent, i contactar amb membres d’altres grups de treballs, societats científiques i entitats per col·laboracions i treballs conjunts en relació amb els nostres propòsits, així com associacions de pacients.

7.- De fet, expliqueu que el grup neix amb la vocació d’educar sobre el dolor persistent de manera innovadora, basada en evidència científica i amb esperit de recerca, tant a professionals com a pacients. Com ho voleu fer això?

Hi ha una gran tasca a fer. En primer lloc, formar a les persones professionals amb tallers i cursos de formació sobre els darrers avenços en END. La majoria de les persones afectades i molts professionals fan una associació directa entre dolor i lesió als teixits. Hi ha conceptes que quan es coneixen donen sentit als nostres objectius. Per exemple, no és el mateix dolor que nocicepció. Conèixer conceptes com dolor i amenaça trenquen molts esquemes. Els pilars en el tractament del dolor persistent passen per l'END, l'exercici físic terapèutic i el treball psicològic, a banda del tractament farmacològic. Resumint, hem d'abandonar l'antic paradigma cartesià sobre el dolor i donar la benvinguda a un enfocament holístic i transdisciplinar. Més endavant, el nostre grup també engegarà i coordinarà projectes de recerca i assajos clínics per demostrar l'eficàcia de la implementació d'aquestes teràpies en l'Atenció Primària catalana, que ja han demostrat la seva eficàcia en altres àmbits com l’hospitalari (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33081069/). El camí és llarg però apassionant!

8.- El vostre grup està format per membres de 4 disciplines diferents (medicina de família, fisioteràpia, psicologia i infermeria), per què aquesta interdisciplinarietat?

El dolor persistent s’acompanya d’una barreja de factors mèdics, físics i psicosocials que interaccionen entre ells, i amb el temps, augmenten la seva complexitat. Les persones integrants del grup pensem que es requereix un enfocament biopsicosocial, coordinat des de l'Atenció Primària per donar suport a les persones afectades de manera eficaç, una visió holística, individualitzada i una atenció integral impartida per persones professionals de diferents àrees, que contempli l'END, el maneig fisioterapèutic, psicosocial i l’abordatge dels estils de vida. Poder comptar en el grup amb la presència de persones professionals de diferents disciplines, treballant de manera col·laborativa, ens ajudarà a desenvolupar activitats, de docència, recerca i/o altres amb un enfocament transdisciplinar.

9.- Finalment, com a nou grup, quin suport i ajuda espereu de la CAMFiC per a poder dur a terme els vostres objectius?

Les persones d’aquest grup estem molt agraïdes a la Junta de la CAMFiC pel fet que hagi donat suport a la creació del nostre grup i que hagi vist la necessitat de donar un nou enfocament a l’abordatge del dolor persistent a les consultes d’atenció primària. Un grup com el nostre és una aposta per una atenció innovadora a les patologies, així com una docència diferent de les persones sòcies de la CAMFiC.

Esperem de la Junta, i ja ho estem rebent fins ara, suport per les nostres propostes de formació a les sòcies i confiança per encarregar-nos de coordinar l’abordatge del dolor persistent pels membres de CAMFiC, així com ser referents en dolor persistent de cara a l’administració com a representants de la nostra societat.

Enllaç al grup de treball:  http://www.camfic.cat/DetallGrup.aspx?idGr=98 7

Twitter:  https://twitter.com/tradopcamfic

Instagram:  https://www.instagram.com/tradopcamfic/?hl=es

Correu electrònic: tradop@camfic.org