Membres del grup de TraDop (Abordatge Transdisciplinar del Dolor Persistent) de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) han aconseguit validar una escala que fins ara només estava validada per mesurar la fibromiàlgia, com a eina per avaluar l’impacte psicològic de l'estímul dolorós en pacients d'atenció primària. “Aquest avenç” destaquen des del Grup de Dolor de la CAMFiC  “no només permet quantificar aquesta percepció de dolor, sinó que també destaca per la seva aplicabilitat a consultes d'atenció primària, gràcies al fet que es basa en una entrevista senzilla i pràctica”.

Una eina clau per abordar el dolor crònic no oncològic (DCNO)

La catastrofització del dolor es defineix com un conjunt de processos cognitius i emocionals que inclouen la magnificació de l'estímul dolorós, els sentiments de desesperança i una actitud pessimista davant del dolor. S'associa amb més nivells d'ansietat, depressió i una pitjor qualitat de vida. En aquest context, s'ha validat la versió espanyola de la Pain Catastrophizing Scale (PCS), prèviament adaptada per a la fibromiàlgia, per mesurar la catastrofització en persones amb DPNO.

L'estudi, dut a terme a nou Centres d'Atenció Primària de Catalunya¹, va incloure 130 persones adultes amb dolor crònic no oncològic de diverses fisiopatologies. S'exclogueren persones diagnosticades de fibromiàlgia, atès que l'escala ja estava validada per a aquesta condició. La utilització de l’escala va permetre observar que un 49,2% dels participants van presentar nivells rellevants de catastrofització del dolor.

L’escala es basa en 13 preguntes sobre tres dimensions de la catastrofització: desesperança, rumiació i magnificació. Tenir com a resultats valors superiors a 30, suposa una situació de castastrofització del dolor.

Característiques dels participants

Un 77,1% de les persones amb catastrofització presentava ansietat davant del 22,5% del grup de no catastrofització. Respecte a la depressió també era superior en el grup de catastrofització (54,2%) respecte al que no en presenta (22,6%).

Un 54,7% dels pacients amb dolor crònic no oncològic mostrava catastrofització davant d’un 45,3% de pacients amb dolor persistent no oncològic que no presentava catastrofització. Finalment, les persones amb catastrofització presenten valors més alts en termes com: intensitat de dolor (7,3) respecte als que no mostra catastrofització (5,3), així com dolor nociceptiu somàtic (dolor causat per un dany al cos) que arriba al 69,9% dels pacients amb catastrofització davant del 46,8% dels no castastrofització, o el tractament amb analgèsics (90%) i opioides (17%) que també és superior als pacients amb no catastrofització analgèsics 88% i opioides 7%).

És a dir, expliquen des del Grup TraDop de la CAMFiC “donar positiu en catastrofització s’associa a tenir més risc de patir ansietat i depressió, així com consum de fàrmacs analgèsics i intensitat del dolor”

Impacte clínic i projecció futura

La validació d'aquesta eina suposa un pas endavant en el maneig del dolor crònic no oncològic, que afecta el 26,3% de les persones més grans de quinze anys a Catalunya. La PCS no només facilita la identificació de pacients amb una percepció amplificada del dolor, sinó que també permet abordar de manera més eficaç els factors psicològics associats.

De fet, per membres del grup de dolor de la CAMFiC “l’escala PCS té un gran interès per diferenciar un subtipus específic de persones amb dolor persitent no oncològic que necessiten un abordatge específic dels aspectes psicològics relacionats amb la catastrofització del dolor”. Alhora asseguren que “l’escala presenta una consistència interna i estabilitat en el temps que permeten comprovar que els nivells de catastrofització es correlacionen significativament amb la intensitat del dolor i, per tant, que la PCS és vàlida per a la detecció de la catastrofització del dolor en pacients amb dolor crònic no oncològic”.

Aquest avenç subratlla el paper clau dels professionals de medicina familiar a l'abordatge integral del dolor crònic, amb estratègies que combinen teràpies psicològiques, suport farmacològic i educació en ciència del dolor i exercici terapèutic”.

¹  CAPs Montnegre, Raval Sud, Barceloneta y Sagrada Família de Barcelona; CAP La Mina de Sant Adrià de Besós; CAP Fondo de Santa Coloma de Gramanet; CAP Penedés Rural de Santa Margarida i els Monjos; CAP Torre- forta de Tarragona.