Un nou estudi de la CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) explora les experiències de les dones afectades per la COVID persistent, una condició que va ser reconeguda oficialment per l'OMS 15 mesos després dels primers casos clínics. L'estudi se centra en les vivències d'aquest col·lectiu durant el període previ al reconeixement científic de la malaltia, analitzant la simptomatologia, les limitacions laborals i socials i les necessitats emocionals de les dones afectades.

Els resultats mostren que les dones afectades per la COVID persistent experimenten una gran variabilitat en la simptomatologia, sent els símptomes més comuns la fatiga (90%), la taquicàrdia (60%), la cefalea (60%) i la pèrdua de memòria (60%). Els brots de simptomatologia són imprevisibles i oscil·len en intensitat, amb una percepció del propi cos com si fos "una bateria" que s'acaba ràpidament. 

Les vivències emocionals van oscil·lar des de la ràbia i la tristesa fins a l'acceptació, però el canvi de vida significatiu és el punt central de les narratives. Les dones afectades reporten limitacions laborals i a la llar, amb una clara necessitat d'acompanyament i feina adaptada a les seves condicions.

L'anàlisi de les entrevistes  a les dones afectades per COVID persistent, va revelar quatre categories clau. Símptomes persistents: Fatiga, taquicàrdia, cefalea, pèrdua de memòria, dolor articular, entre altres, Limitacions: Dificultats laborals i en la vida quotidiana, Vivències emocionals: Un cicle emocional que va des de la ràbia fins a l'acceptació, Necessitats i expectatives: Acompanyament emocional i adaptació laboral. 

L’estudi

L'objectiu principal d'aquest estudi és explorar les vivències de les dones afectades per la COVID persistent, descriure la seva afectació emocional i apropar-se a les seves necessitats de salut, laborals i socials. Aquest estudi es va dur a terme en una zona urbana entre maig de 2020 i desembre de 2021, en un context en què la COVID persistent encara no era reconeguda com a malaltia oficial.

Les participants, dones d'entre 25 i 55 anys amb sospita o antecedents de COVID-19 i simptomatologia persistent com fatiga, dispnea, taquicàrdia i malestar emocional, van ser seleccionades a partir de metgesses de família i associacions d’afectades. Es van realitzar entrevistes individuals semiestructurades i un grup triangular amb tres dones afectades per recollir les seves experiències.

Per als autors de l’estudi, metges i metgesses de CAMFiC i infermers de l’AIFiCC (Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya) “aquest estudi posa de manifest la importància de reconèixer la COVID persistent com una condició que afecta especialment les dones, amb una simptomatologia que persisteix en el temps i que altera profundament la seva qualitat de vida. Les vivències emocionals i les necessitats laborals i socials d'aquest col·lectiu requereixen una atenció especialitzada i un acompanyament continuat per part dels professionals sanitaris i socials.