L’envelliment comporta canvis significatius en els patrons del son, fent que moltes persones grans pateixin insomni i altres trastorns relacionats amb el descans nocturn. Segons les dades de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), fins a un 20% de la població d’edat avançada experimenta dificultats per dormir, fet que pot tenir un impacte negatiu en la seva salut física i mental. I és que entre un 20% i fins a un 48% de la població pot tenir problemes per conciliar o mantenir el son durant la nit.   En aquest context, la tasca de les metgesses de família és fonamental per a la detecció, prevenció i tractament de l’insomni, així com per la promoció d’hàbits saludables que millorin la qualitat del son.

I es que dormir bé és imprescindible per a la bona salut. Com explica el Dr. M. Àngel Martínez Adell, del grup de treball de la Gent Gran de la CAMFiC “ no dormir com necessitem afecta al sistema nerviós, redueix la qualitat de vida, augmentant el risc d’hipertensió, i a més, té afectacions cognitives: com pèrdua de concentració o problemes d’aprenentatge”.

L’envelliment i la son

Els canvis de la son es produeixen a mesura que envellim, el son es torna més lleuger i fragmentat. “Les persones grans poden tenir més dificultats per iniciar el son, dormir menys hores en total i despertar-se diverses vegades durant la nit. A més, la tendència a dormir la migdiada pot alterar el cicle son-vigília i agreujar els problemes d’insomni” explica el Dr. M. Àngel Martínez Adell. Aquests canvis poden afectar la qualitat de vida i incrementar el risc de problemes de salut com la hipertensió, les malalties cardiovasculars o els trastorns de l’estat d’ànim. 

Factors que contribueixen a l’insomni en la gent gran

L’insomni en aquest col·lectiu pot estar provocat per diversos factors, com ara el dolor crònic, malalties neurològiques o respiratòries, problemes psicològics i efectes secundaris de la medicació. També es veu influenciat per condicions específiques com la síndrome de les cames inquietes o l’apnea del son, que alteren la qualitat del descans nocturn. 

Com explica el Dr. Martínez Adell de la CAMFiC “aquest son inadequat té conseqüències importants sobre la salut mental i física, donat que la privació crònica de son pot desencadenar problemes de memòria, dificultats de concentració, augment del risc de caigudes i accidents domèstics, així com agreujament de patologies prèvies”. Per aquest motiu, és essencial que els professionals sanitaris ajudin a identificar i abordar aquests trastorns.

En aquest context, les metgesses de família tenen un paper clau en la detecció i maneig de l’insomni. La seva tasca no només inclou la identificació de factors subjacents i el tractament de possibles patologies associades, sinó també la promoció d’hàbits saludables del son abans de recórrer a tractaments farmacològics. En molts casos, mesures com la regulació dels horaris de son, l’activitat física regular, l’exposició a la llum natural i la reducció de substàncies estimulants són suficients per millorar la qualitat del son. Per això, expliquen algunes de les mesures poden ser: mantenir un horari regular per anar a dormir i despertar-se, evitar les migdiades llargues durant el dia, reduir el consum de cafeïna, alcohol i altres estimulants, fer exercici de manera regular, però evitant l’activitat intensa abans de dormir, crear un ambient propici per al descans, amb una habitació fosca, silenciosa i a una temperatura confortable, practicar tècniques de relaxació abans d’anar a dormir.

De fet, l’ús de medicaments per dormir només es recomana en casos d’insomni greu i incapacitant, i sempre de manera controlada i per un període limitat. L’enfocament prioritari és la implementació de tècniques no farmacològiques, com la teràpia cognitivoconductual per a l’insomni (TCC-I), l’educació sobre la higiene del son i l’adopció d’un estil de vida saludable.