CAMFiC
La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) vol que es faci un cribratge sobre el risc d’exposició mediambiental per a tota la població sana des de les consultes d’atenció primària. El model es basaria en el full verd per a infants de l’OMS, que consisteix en un breu qüestionari que es pot respondre en menys de 6 minuts.
Els apartats que s'inclouen en el full verd són: variables socioeconòmiques, antecedents obstètrics-reproductius, radiació ionitzant, farmàcia (inclou para farmàcia, homeopatia i suplements vitamínics), exposicions laborals, hobbies o aficions de risc químic (ús de pintures, dissolvents, coles, vernissos, mecànica, revelat de fotografies...), drogues legals i il·legals, llar i entorn (problemes de plagues, humitats al pis, etc.), exposicions a pesticides a la llar (ús d'esprais, pols, endolls, etc.) o comunitat, i percepció de riscos.
La metgessa de la CAMFiC, membre del grup de Salut Planetària, Alexandra Bertran-Sueiro, explica que “cal diferenciar entre les dues eines de les que disposem actualment per a realitzar una anamnesi verda: el full verd i la història clínica mediambiental. El full verd ens ocupa menys de 6 minuts i va dirigit a la població sana, mentre que la història clínica mediambiental és una anamnesi dirigida a factors de risc mediambientals o malalties relacionades amb aquests, centrada en el diagnòstic o tractament de la “ferida mediambiental” que requereix més expertesa i amb una duració més llarga (20-120 minuts)”.
El full verd de l’OMS
L’Organització Mundial de la Salut va desenvolupar fa anys el «full verd»¹ per a infants. El motiu és que molts infants es veuen exposats a riscos ambientals de caràcter físic, químic i biològic durant períodes crucials del creixement i el desenvolupament, que tenen repercussions en la seva salut i benestar”
De fet, la raça i especialment la pobresa són els principals determinants de salut per a la infància. Les famílies amb menys recursos estan més exposades a factors de risc mediambiental. En termes generals, aquells nens amb pares amb menys nivell d'estudis, un nivell d'ingressos baix o que pertanyen a minories ètniques tindran un risc més alt d'estar exposats a factors mediambientals que puguin alterar la lactància i l'embaràs.
Per tant, la informació sobre aquestes exposicions és clau per millorar la qualitat de l’atenció i facilitar la vigilància. A més, aquesta informació permet al professional de la salut “identificar determinants mediambientals de les malalties, visibilitzar determinants socials” educar la família, promoure'n la prevenció i activar recursos de suport i millorar la base de coneixements sobre les malalties d’infants i adults relacionades amb el medi ambient. No obstant això, pocs proveïdors d'atenció de la salut estan capacitats per incloure dades ambientals als registres clínics d’embarassades, lactants i població infantil”.
Actualment, a Catalunya només la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa (PEHSU) que pertany a la Fundació Hospital d'Olot i Comarcal i reconegut pel CatSalut, realitza aquests cribratges sobre mares embarassades i població infantil i ofereix suport telemàtic als dubtes i inquietuds sobre salut mediambiental que puguin sorgir a les consultes d’Atenció Primària”
En aquest sentit, la crida que fa CAMFiC és perquè aquests fulls s’estenguin a tots els centres de salut de Catalunya i començar des d’avui mateix amb el cribratge a les parelles amb desig gestacional, embarassades i lactants i també per a població adulta sana.
Conseqüències a la salut de l'exposició a factors de risc mediambientals
El canvi climàtic afecta directament la nostra salut i protegir el medi ambient és essencial per al nostre benestar. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que un 24% de la càrrega mundial de problemes de salut i un 23% de la mortalitat són atribuïbles a factors mediambientals. L'Atenció Primària és clau per reduir les emissions de carboni en el sector sanitari, que actualment representa el 4,4% de les emissions globals.
De fet, diversos estudis² posen de manifest la reducció del risc de mortalitat per malalties cardiovascular en zones amb més verd residencial. En una metaanàlisi d’estudis³ es confirma que un increment en les àrees verdes al voltant de l’habitatge s'associa de manera significativa amb una reducció en la mortalitat prematura. Específicament, l'estudi proporciona una estimació de l'efecte protector: una reducció del 4% en la mortalitat per cada increment de 0,1 en l'índex de vegetació a 500 metres o menys de la residència.
També s’ha observat que la proximitat amb la vegetació redueix el risc de càncer de mama i millora el desenvolupament cognitiu dels escolars. Fins i tot, alguns estudis americans4 han posat xifres a la reducció de la mortalitat produïdes per un arbre, assenyalant que cada arbre redueix la mortalitat no accidental en un 20% i la cardiovascular en un 6% i que com més temps porta un arbre plantat més efecte sobre la reducció de la mortalitat produeix.
¹https://www.who.int/es/publications/m/item/children-s-environmental-record--green-page
4Estudi reducció mortalitat espais verds Portland Donovan, GH, Prestemon JP, Gatziolis D, Michael YL, Kaminski AR, Dadvand P. La asociación entre la plantación de árboles y la mortalidad: un experimento natural y un análisis de costo-beneficio. Medio Ambiente Internacional. 2022. doi.org/10.1016/j.envint.2022.107609