La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) alerta dels efectes potencials dels microplàstics en malalties cròniques i reclama mesures de prevenció i investigació.
La presència creixent de microplàstics en el medi ambient i la seva acumulació al cos humà s’han convertit en una preocupació sanitària de primer ordre. Els professionals de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) alerten que l’exposició continuada a aquestes partícules i als seus additius químics podria estar relacionada amb un augment de trastorns metabòlics, endocrins i malalties cròniques.

 La producció mundial de plàstic s’ha duplicat en menys de 20 anys, assolint els 460 milions de tones el 2019. Es calcula que més del 22% d’aquest plàstic acaba al medi ambient per una gestió deficient dels residus, convertint-se progressivament en micro i nanoplàstics. Aquests fragments, sovint inferiors a 5 mm, poden trobar-se en l’aire, l’aigua de l’aixeta, aliments com el marisc, la cervesa, el sucre o fins i tot en productes cosmètics i tèxtils.

Una exposició contínua i silenciosa

Cada persona podria ingerir entre 78.000 i 211.000 microplàstics anualment, segons estimacions científiques¹. Una part d’aquests fragments s’introdueixen al cos humà i, un cop a dins, poden alterar el funcionament de l’organisme. Alguns microplàstics mimetitzen hormones naturals, actuant com a disruptors endocrins. Aquesta alteració pot afectar el metabolisme, la fertilitat, el sistema immunitari i s’ha vinculat a patologies com càncer, diabetis, obesitat, asma o malalties cardiovasculars.

 "Parlem d’una exposició crònica, sovint imperceptible, però persistent, que pot tenir un impacte acumulatiu en la salut a llarg termini", explica Anna Rodriguez membre del grup de Salut Planetària de la CAMFiC "Com a metgesses i metges de família, veiem amb preocupació l’augment de malalties relacionades amb factors ambientals i demanem més recerca i polítiques públiques per reduir aquesta exposició."

 Per què ens preocupen els plàstics a nivell mèdic?

“Perquè estan comprovats els efectes adversos per la salut humana: l’exposició a plàstics provoca efectes no desitjats: disrupció endocrina i metabòlica, estrès oxidatiu i inflamació (el nostre cos els detecta com elements aliens), poden portar microorganismes adherits i produir infeccions i alterar la microbiota intestinal” explica la Dra. Anna Rodríguez. 

 En la fabricació d’aquests plàstics ens trobem amb substàncies químiques que actuen com a disruptors endocrins. És el cas de Bisfenola A (BPA) que s’utilitza per fabricar  plàstics de policarbonat (PC) i que es troba a tot arreu: ampolles reutilitzables, gots, utensilis d’un sol ús per emmagatzemar aliments, CD, ulleres, cascs, endolls i interruptors, telèfons, computadores, televisors. Les investigacions associen l'exposició al bisfenol A amb càncer de mama i de pròstata, trastorns metabòlics (diabetis, obesitat), risc cardiovascular, problemes reproductius i trastorns neurològics i del comportament.

 També hi ha els Ftalats, que son additius plastificants que es troben sobretot en el policlorur de vinil flexible (PVC). S'utilitzen en: terres, tubs mèdics per a goters, sabates, dispositius electrònics, fixadors, fragàncies en cosmètics i perfums. Alguns ftalats, per exemple, DEHP, DBP i BBP, estan classificats a Europa com a tòxics. Com disruptors endocrins poden causar defectes de naixement, dany a la reproducció, obesitat, pubertat primerenca o càncer de mama o de testicles.

Els compostos perfluorats (per/polifluorades o PFAS). Tenen un ampli ús industrial: utensilis de cuina antiadherents (paelles), tèxtils antitaca, teixits impermeables, envasos i revestiments per a aliments (envasos d'hamburgueses, gots de paper, safates de menjar de cartró plastificat...), escumes extintores, tensioactius, abrillantadors de terres, insecticides i cosmètics (xampús). Els PFAS són substàncies tòxiques, molt persistents. El perfluorats són un greu problema de salut perquè l’organisme no es metabolitza quan els ingerim. Arriben a sang i teixits i romanen dins per sempre afectant metabolisme i hormones. Alhora hi ha estudis que ho relacionen amb càncer de ronyó i testicle, alteracions tiroidals, obesitat, colitis ulcerosa, hipertensió i pre-eclampsia a l’embaràs, menor pes al néixer i reducció de la resposta immunitària en nens.

I, finalment, els Retardants de Flama Bromats (BFR), de la família de compostos emprats en components electrònics, plàstics i tèxtils sintètics.  S'ha comprovat que alguns alteren les hormones tiroïdals en mamífers.

Recomanacions per reduir l’exposició a aquests disruptors endocrins

Per la metgessa de CAMFiC, la Dra. Anna Rodríguez, reduir l’exposició i l’impacte passa, entre d’altres coses, per: "Utilitzar termos i envasos reutilitzables. Utilitzant ampolles i gots d’un sol ús, ingerim MP en cada glop. Hi ha estudis que han trobat MNP en ampolles de plàstic; comprar aliments a granel. Evitar menjar embolicat en plàstic; mantenir els aliments en recipients de vidre o acer inoxidable. Evitar envasar en contenidors de plàstic, que es poden degradar amb el temps i facilitar el pas de MNP al contingut; evitar escalfar el menjar en recipients de plàstic. S’ha evidenciat el pas de BPA i Ftalats; apostar el consum d’aliments de proximitat, frescos, no envasats. Utilitzar bosses que no siguin de plàstic; comprar el que necessitem, fugint del consum excessiu (i compulsiu) que afavoreix la producció de plàstic. Finalment,  a la cuina: Escollir paelles, olles i altres utensilis evitant aquells que continguin perfluorats (PFOA i PFAS) que es troben en superfícies antiadherents".

Per tot això, des de la CAMFiC reclamen una acció institucional coordinada orientada a reduir l’ús de plàstics innecessaris en la cadena alimentària i productes de consum, impulsar estudis de salut poblacional relacionats amb l’exposició a microplàstics, informar la ciutadania sobre hàbits de consum més segurs, i integrar la salut ambiental en l’atenció primària.

¹Cox, K.D. et al. (2019). Human Consumption of Microplastics. Environmental Science & Technology.