La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) adverteix que la creixent popularitat dels tatuatges i dels pírcings pot amagar lesions cutànies potencialment malignes i dificultar la seva identificació precoç, complicant així el diagnòstic de melanomes i altres càncers de pell.

“El pigment dels tatuatges i els perforaments cutanis poden formar una ’barrera visual’ sobre la pell que oculta canvis sospitosos en nevus o lesions pigmentades, fent-ne més difícil la detecció clínica”, expliquen metgesses de família de del Grup de Dermatologia de la CAMFiC. Aquesta dificultat de diagnòstic pot retardar l’avaluació de signes d’alerta que són clau per a un tractament precoç i eficaç.

De fet, diversos estudis internacionals recents¹ assenyalen que individus amb tatuatges presenten un increment de risc de melanoma cutani d’aproximadament un 29 % comparat amb persones no tatuades, tot i que la relació causal encara està en estudi científic. Així mateix, hi ha casos documentats² de melanomes apareguts dins de tatuatges que representen un desafiament diagnòstic per als dermatòlegs i facultatius d’atenció primària.

Riscos associats als tatuatges i pírcings

Les metgesses de família de CAMFiC recorden que més enllà de la dificultat de detectar lesions cutànies, els tatuatges i pírcings poden interferir en l’exploració física rutinària, especialment quan es tracta de pigues, taques o nevus³ que canviïn d’aspecte, criteris fonamentals per a l’alerta de melanoma segons la regla ABCDE (asimetria, marge irregular, color no uniforme, diàmetre ampli i evolució)4.

De fet, cada cop que la pell es lesiona, el sistema immunitari produeix inflamació com a part del procés de curació. (Per això un tatuatge nou s'envermelleix i s'infla). La inflamació, quan és crònica, s'ha relacionat en alguns casos amb el creixement del càncer de cèl·lules escamoses, el segon tipus més comú de càncer de pell.

D’altra banda des de CAMFiC alerten que les localitzacions de més risc són: cartílag de l’orella amb alt perill d’infecció (fins un 30% s’infecten) i necrosi (mort dels teixits); el penis produint estrenyiment de la uretra i estrangulació del gland i el clítoris. 

També assenyalen que els pírcings i tatuatges estan contraindicats si es pateixen  Infeccions locals que es poden estendre, com berrugues, herpes, bacterianes o fongs. En casos de malalties cutànies com Psoriasi, liquen pla, dermografisme, acne moderat-sever, melanoma, amb altres malalties com les cardíaques congènites, pròtesi de vàlvules cardíaques, insuficiència renal, diabetis o immunodeficiències, si es segueixen determinats tractaments farmacològics com anticoagulants, isotretinoïna o immunosupressors, i també es desaconsella realitzar un tatuatge a l’estiu, en embarassades, si es prenen antiagregants, com a tractament per a corregir problemes de pell i en persones amb trastorns psíquics.

Finalment, recorden que en cas de fer-se un tatuatge cal esperar 4 mesos per donar sang, a no ser que s’hagi fet el procediment utilitzant agulles estèrils i d’un sol ús i amb tinta mono dosi que ha estat oberta davant el client. 

El paper d’atenció primària: prevenció i detecció

L’atenció primària té un paper de conscienciació sobre l’autoexploració de la pell i la importància de no tatuar sobre nevus o lesions conegudes.

Per tot això, des del grup de Dermatologia de la CAMFiC es recorda que “la consulta de medicina familiar és un punt clau per informar, assessorar i detectar precoçment alteracions cutànies que podrien passar desapercebudes sota un tatuatge o un pírcing”.