CAMFiC
17 octubre, Dia Mundial contra el Dolor
El tractament del dolor crònic canvia: més exercici, fisioteràpia, abordatge integral i menys analgèsics
A Catalunya, una de cada tres persones declara patir dolor o malestar, i la prevalença augmenta clarament amb l’edat. Les dones també presenten una freqüència més elevada que els homes. L’Informe de salut de Catalunya publicat el 2026 confirma que la prevalença de dolor o malestar és especialment elevada entre les persones grans.
L’edat avançada i l’envelliment poblacional són factors associats a una major prevalença de dolor crònic. Segons les darreres dades a Catalunya¹ el 26,3% de la població de 15 anys o més declarava patir algun tipus de dolor durant el dia, i aquesta proporció arribava al 50,9% entre les persones de 75 anys o més.
Davant d’aquesta realitat, Aina Perelló, metgessa de família de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària alerta que cal un “abordatge del dolor crònic més integral, en què els medicaments deixin de ser l’única resposta i guanyi protagonisme l’exercici físic, la fisioteràpia, l’educació sanitària, les intervencions psicològiques i les estratègies d’autogestió”.
Recuperar funcionalitat, més enllà de reduir el dolor
Les recomanacions actuals plantegen que l’objectiu del tractament del dolor crònic no ha de ser únicament reduir-ne la intensitat, sinó millorar la funcionalitat, la mobilitat i la qualitat de vida de la persona.
L’abordatge actual aposta per combinar diferents intervencions segons les característiques i necessitats de cada persona. L’exercici terapèutic, la fisioteràpia i les intervencions dirigides a millorar les estratègies d’afrontament del dolor formen part d’aquest canvi de paradigma.
“Aquesta perspectiva és especialment important en les persones grans”, explica Aina Perelló, “en què el dolor pot coexistir amb fragilitat, pèrdua de mobilitat, polimedicació o altres malalties cròniques. Per això, el nostre objectiu ha de ser evitar que el dolor acabi generant més inactivitat, dependència i pèrdua d’autonomia”.
El repte dels opioides: tractar el dolor sense generar més problemes de salut
Un dels aspectes que està canviant és també la manera d’utilitzar els opioides en el dolor crònic no oncològic.
Les dades del Ministeri de Sanitat² del 2026 mostren que les persones amb diagnòstic de dolor crònic no oncològic presenten un consum d’analgèsics considerablement superior al de persones amb problemes de salut potencialment causants de dolor però sense aquest diagnòstic. L’anàlisi, que inclou 228.839 persones amb dolor crònic no oncològic, mostra que el 23,3% utilitza opioides potents, davant del 2,5% del grup de comparació. En el cas dels opioides febles, les proporcions són del 40,7% i el 20,3%, respectivament.
La diferència també s’observa en la quantitat consumida: la dosi diària definida d’opioides potents és 15 vegades superior entre les persones amb diagnòstic de dolor crònic no oncològic; en els opioides febles és quatre vegades superior.
Aquestes dades segons, Aina Perelló de la CAMFiC “reforcen la necessitat de fer un ús individualitzat, prudent i revisable dels opioides, especialment quan el tractament es manté durant períodes prolongats. L’objectiu no és substituir automàticament un fàrmac per un altre, sinó evitar que el tractament farmacològic es converteixi en l’única estratègia davant un problema que sovint requereix una intervenció multidimensional”.
El canvi de model implica reforçar el treball interdisciplinari dins dels equips d’Atenció Primària. Medicina, infermeria, fisioteràpia i altres professionals poden intervenir en diferents moments del procés, des de la identificació dels factors que mantenen el dolor fins a la promoció de l’activitat física i l’autocura.
El repte de l’Atenció Primària és, per tant, avançar cap a un abordatge que permeti detectar abans, intervenir de manera més personalitzada i reservar els tractaments més complexos per als casos que realment ho necessiten.
¹ Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2022
²https://www.sanidad.gob.es/estadEstudios/estadisticas/estadisticas/estMinisterio/SIAP/20_D