CAMFiC
La soledat no desitjada no és només un problema social, també és un determinant de salut que s’associa a més malalties cròniques, pitjor salut mental i una utilització més elevada dels serveis sanitaris. A Catalunya, el 18,4% de la població pateix soledat no desitjada, segons el Baròmetre de la soledat no desitjada a Catalunya 2024¹. A més, aquesta situació, tendeix a cronificar-se: el 68,4% de les persones que se senten soles fa més de dos anys que es troben en aquesta situació.
Davant d’aquesta realitat, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) reivindica el paper de l’Atenció Primària en la detecció precoç de la soledat no desitjada, especialment en les persones grans i en aquelles que presenten factors de major vulnerabilitat social. Les professionals de medicina de família coneixen les persones al llarg del temps i el seu entorn familiar i social. Aquesta relació continuada permet identificar situacions de soledat que, de vegades, poden passar desapercebudes.
De fet, la soledat també pot tenir un impacte en la salut més enllà del malestar emocional. Un estudi publicat el 2025² va observar una associació entre la soledat i diversos indicadors de pitjor salut. Entre la població adulta, la soledat es va associar amb un 22,1% més de probabilitat de presentar diverses malalties cròniques alhora i amb una probabilitat un 65,8% més elevada de presentar depressió o ansietat. També es va observar un 6,4% de major consum de medicaments i un 6,1% d’ús més freqüent dels serveis d’urgències i d’Atenció Primària.
L’Atenció Primària: el valor de la longitudinalitat crea un espai per detectar la soledat
“La consulta d’Atenció Primària és un espai privilegiat per detectar situacions de soledat no desitjada, perquè coneixem les persones al llarg del temps i podem observar canvis en el seu estat de salut, en el seu estat emocional i en les seves circumstàncies familiars i socials”, assenyala Laia Gené, metgessa de família de la CAMFiC.
La soledat no sempre s’expressa directament. De vegades, es pot manifestar en forma de malestar emocional, molèsties físiques inespecífiques, un empitjorament de problemes de salut que ja existien o visites repetides a la consulta. Per això, identificar-la requereix escolta clínica, confiança i una mirada que tingui en compte tant els símptomes com les circumstàncies vitals de cada persona. No és el mateix viure sol que sentir-se sol.
“No es tracta només de preguntar si una persona viu sola, sinó de saber si se sent sola, si disposa de vincles significatius i si té una xarxa de suport a la qual pot recórrer. Viure sol i patir soledat no desitjada són situacions diferents”, afegeix Gené.
Per tot això, la CAMFiC considera necessari avançar en la detecció de la soledat no desitjada des dels centres d’Atenció Primària, amb eines adequades i criteris compartits, però també reforçar la coordinació amb els serveis socials, les entitats i els recursos de cada comunitat.
“Les metgesses de família podem ajudar a identificar aquestes situacions i orientar les persones cap als recursos del seu entorn. Perquè això sigui possible, necessitem temps per escoltar, eines de detecció i circuits de coordinació amb la comunitat que permetin donar una resposta adequada”, conclou Gené.
La detecció de la soledat no desitjada és, per tant, una responsabilitat compartida. Reconèixer-la és el primer pas per poder oferir suport i connectar les persones amb el seu entorn i amb els recursos que poden ajudar-les.
¹ Fundación ONCE i la Fundación AXA.
² https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0213911125000457?via%3Dihub - Gaceta Sanitaris